Ens sobren els motius

Marxes del bar sense saber
si vas a alguna part
i camines carrer avall
amb la impressió
que la lluna
menguant
t'ha robat la meitat de tu
per engreixar de foscor
la teva llum.
I mires a terra
et mesures les passes
i recordes el fragment
d'aquella canço que diu allò de
Y la vida siguió
como siguen las cosas
que no tienen mucho sentido.
Et regires les butxaques
plenes de record
i et llençes de cap
a un llit ple
d'allò que ja no tens.
El fum espès dels teus llavis
dibuixa el poble que estimes
i enboirat de solitud
et preguntes
una vegada rere altra
que se n'ha fet d'aquell rock'n'roll
que li vas escriure quan erets poeta.

Doncs sí
ja ho veus
Sabina tenia raó
l'ara és el que t'escric quan marxes.