Cercador
Encara vols que siguem res
Un relat de: Ània Llumperò volgueres profanar el nostre
tan aviat com fores conscient de la seva existència.
Vas intentar mutilar-ho amb bisturís d'odi i morbositat,
en parts iguals
(tal vegada la morbositat és només una altra cara de l'odi).
Ens proclamem santes
sent un sacrilegi,
la religió és una blasfèmia.
I l'exorcisme, és clar, era eliminar-nos,
però quan estàvem mortes
construïm des de la tomba
el nostre propi cel.
Comentaris
-
Des de la tomba: [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 29-03-2023 | Valoració: 10
Un poema per a pensar.
Tots som temple de la nostra vida i també l'odi, de la morbositat. Però que siga la religió una blasfèmia? Això és per a pensar i debatre'l.
En realitat, en general, no som res en la vida.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Per pensar.....[Ofensiu]Rosa Gubau | 29-03-2023
o simplement per llegir i gaudir-lo. Un text que passa molt bé, tot i que no he sabut esbrinar el significat que li vols donar.
Cordialment.
Rosa.
-
Capciós i a la vegada...[Ofensiu]llpages | 29-03-2023 | Valoració: 10
de lectura fàcil. Hi dónes voltes i se t'acudeixen nous significats. En resum, que no deixa indiferent Enhorabona, Ània Llum!
-
Encara ara[Ofensiu]Prou bé | 29-03-2023
He llegit i rellegit el poema que l'he trobat bell i dur i difícil de copsar-ne el missatge amagat. No sempre cal entendre un text perquè t'agradi i aquest m'ha agradat.
No sé perquè m'ha fet pensar en les esfinxs gregues que posaven damunt les tombes de les dones! Ja veus...
Amb total cordialitat
l´Autor

13 Relats
33 Comentaris
1378 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00