Encara vols que siguem res

Un relat de: Ània Llum
Vas dir que el cos era un temple
però volgueres profanar el nostre
tan aviat com fores conscient de la seva existència.

Vas intentar mutilar-ho amb bisturís d'odi i morbositat,
en parts iguals
(tal vegada la morbositat és només una altra cara de l'odi).

Ens proclamem santes
sent un sacrilegi,
la religió és una blasfèmia.

I l'exorcisme, és clar, era eliminar-nos,
però quan estàvem mortes
construïm des de la tomba
el nostre propi cel.

Comentaris

  • Des de la tomba: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-03-2023 | Valoració: 10

    Un poema per a pensar.

    Tots som temple de la nostra vida i també l'odi, de la morbositat. Però que siga la religió una blasfèmia? Això és per a pensar i debatre'l.
    En realitat, en general, no som res en la vida.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Per pensar.....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 29-03-2023

    o simplement per llegir i gaudir-lo. Un text que passa molt bé, tot i que no he sabut esbrinar el significat que li vols donar.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Capciós i a la vegada...[Ofensiu]
    llpages | 29-03-2023 | Valoració: 10

    de lectura fàcil. Hi dónes voltes i se t'acudeixen nous significats. En resum, que no deixa indiferent Enhorabona, Ània Llum!

  • Encara ara[Ofensiu]
    Prou bé | 29-03-2023

    He llegit i rellegit el poema que l'he trobat bell i dur i difícil de copsar-ne el missatge amagat. No sempre cal entendre un text perquè t'agradi i aquest m'ha agradat.
    No sé perquè m'ha fet pensar en les esfinxs gregues que posaven damunt les tombes de les dones! Ja veus...
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Ània Llum

Ània Llum

35 Relats

90 Comentaris

6243 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
No som escriptora, sinó una d'aquestes joves a on pàgines web com aquesta tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de relat breu. La meva columna es titula "La banyera voladora", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que m'ofereix els meus pensaments i reflexions, i és vertaderament un goig i un privilegi que vosaltres la vulgueu llegir.