En la superfície

En la superfície tot és bonic i digne d'adulació.
En la superfície tot és un desastre i poc valuós.
En la superfície res és com sembla ser.
No obstant, en la superfície tot està en calma
fins que la tempesta agita les onades,
i s'enduen les embarcacions a l'infern
dels oceans on els mariners troben la mort
i els éssers estimats es perden en el plor.

En la superfície l'horitzó és bonic, llunyà i enigmàtic.
En la suprefície el més enllà es divisa amb bondat.
En la superfície tot és més o menys estable i predictible.
Però, en la superfície, no hi ha res que no es mogui
perquè tota cuca viu, i tot es fa amb un propòsit,
i la gent calla, però la gent sap coses
i fa com si no les veiés, perquè són superficials,
i no manifesten el terç amgat de l'iceberg.

En la superfície tot és estable i es preveu bon temps.
En la superfície tot és tempestuós i s'advé la catàstrofe.
En la superfície no saps què es pot esdevenir,
ni què pot desestabilitzar-la, o crear el caos del no res,
d'igual manera que no saps perquè es pot generar
una calma i una pau que donen la tranquil·litat
a l'ànima més revolucionària, i a la més submisa,
i aprofundir en el sí de l'ésser i de la matèria.

En la superfície hi ha les cicatrius del passat.
En la superfície hi ha mostres de la creació i la destrucció.
En la superfície hi ha evidència que la terra es mou.
Però no només la terra, també es manifesten els seus habitants,
i de les profunditats emana el seu magnetisme
que difon els sentiments i la necessitat d'apropar-se
els uns als altres, per seguir construïnt edificis
que acullin realitats més supeficials o més profundes.

En la superfície és on veig la necessitat d'aprofundir.
En la profunditat és on veig la necessitat d'aflorar a la superfície.
En la superfície i en la profunditat és on veig la necessitat de transcendir,
i, no obstant, es tracta tan sols d'una simbiosi, en què
el principi d'Arquímedes conclou que tot cos insoluble submergit
en un líquid exerceix una força de baix cap a dalt igual al pes del
volum del fluid desallotjat, i així és com de les profunditats
emergeixen a la superfície totes les veritats ocultes.

_____________________________
rellamps!