En Foradaquí i en Fotelcamp

Un gos parlant! Què xulo!
També podrien haver altres animals d'Àfrica que parlessin, no?
Fora d'aquí i fot el camp, Arnau!!
És broma!
M'ha agradat molt Arnau.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Autors i personatges, lectors i poetes, petits i grans, homes, dones, diables, fades, bruixes... Tots!
M'alegro de compartir-la amb tu, especialment!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Aquest compte de gossos es preciós. A mi no obstant em recorda un compte semblant però més llarg es clar.
Saps el teu avi pot estar moooolt content de tenir un net com tu.
Una abraçada ben forta Arnau

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Arnau, aquest pocasolta que diu que no li agrada el teu escrit per un altre costat, en el de l'axcursió et diu que ests un bon escripor i que la broma és pasada. I tant que ho és. L'avi t'ho explicarà amb calma. Pensa que els que no saben escriure (Ell fa faltes garrafals d'ortografia) tenen enveja del nois i noies que us atreviu a publicar i ho feu el millor que us surt. Ell ni s'hi atreveix. És un bromista i a més tonto perque t'ho comenta dues vagades seguides. No sap ni fer anar l'ordinador.
Creu-me, Arnau, ni cas del que digui aquest bromista sense gràcia.
Ja li he marcat com a ofensius els seus comentaris. Tu, valent, endevant que entrel'avi, la mama i jo li pararem els peus al que s'atreveixi a dir mentides de tu. Tu escriu i prou, que m'agrada com ho fas.

Jo ja coneixia en "Foradaquí" i en "Fotelcamp" perquè fa uns mesos vaig llegir i comentar el conte del teu avi.
Ara segueixo les seves aventures explicades per tu i arribo fins a l'Àfrica. Bé, hauria de dir "torno", ja que aquest estiu he estat per allà... no precisament al país dels massais, però força a prop.
Per això m'he pogut imaginar als dos gossos fent-se amics d'aquells nens i nenes que juguen pels pobles i pels camins amb qualsevol troballa, de vegades les més senzilles, afegint molta imaginació i moltes ganes de passar-ho bé amb qualsevol cosa en qualsevol moment.

Ara tu també tindràs uns quants dies per jugar a casa teva o a la dels amics, veritat?
Passa-t'ho molt bé aquestes vacances, Arnau!

T'envio una abraçada dolça com el torró,
Unaquimera

meravellada, Arnau! Sis anys i ja escrius així! Aquest relat dels gossos és deliciós i també els altres dos que has escrit. Veig que has heretat les qualitats literàries del teu avi i et felicito de tot cor.
Molt bones festes i un petó.
Nonna_Carme

Podries fer-me un favor? Dóna,de part meva, les gràcies a la teva mare pel comentari que va fer del meu poema "Si jo pogués"
Una abraçada i segueix escrivint.

Llegint el teu conte m'he adonat que els gosos que he tingut jo al llarc de la meva vida, també han tingut noms molt variats. Ara mateix tenim la Flama, es molt gormandeta i s'enfila de dues potes a la taula quan mengem i tots li diem: Vaixa, vaixa, vaixa... La meva filla Núria té un gosset de sis mesos que es diu Brus i li diem: No llepis, no llepis, no llepis... perquè ens fa tants petons que fins hi tot ens pica la cara. Els teus gossets van tenir molta sort d'anar a l'Africa i coneixer tants nens, que segur que van estar molt contents de trobar-se uns gossets que parlessin. Felicitats per la teva publicació.

Et poso un 10 no per regalar-te'l sinó per que te'l mareixes per la valentia de publicar-lo.
A aquest pas l'avi s'harà d'espabilar o es quefarà sense personatges, però sort que ell és un savi i en té un munt per deixar-te que els facis viure amb la teva imaginació digne d'admirar.

Una forta encaixada de JOANPG.

Arnau, jo també vull un gos que parli!

Aquest relat t'ha quedat també molt bé! L'avi segur que deu estar molt orgullós!

Un petó!!!

Aquesta història és la primera que vaig llegir del teu avi. Va estar uns dies a la plana principal, com a relat que l'editora destaca per la seva qualitat literària. M'agrada que hagis escollit aquest precisament com a model per a crear la teva pròpia història, perquè m'agraden molt els gossos i a vegades n'he tingut algun a casa amb qui he tingut una comunicació fantàstica, encara que no parlessim amb paraules. De fet, les mirades i els gests també son una mena de llenguatge, no creus?
Bé, doncs el que volia dir-te és que m'ha agradat imaginar-me el Fotelcamp entre els massais, jugant amb els nens, i m'ha semblat que a tu també t'hi hauria agradat jugar.
Una abraçada molt gran, "petit autor"

Arnau, primer em vas donar feina per trobar en Banyeta, i ara m'envies en Foradaquí i en Fotelcamp a l'Àfrica.
Els meus personatges els hauré de tancar amb clau. A veure si els perdré tots.
Petons
- Avi Joan [de la iaia] -

Em va fer gràcia el dia que em vas preguntar si els escriptors podien fer sortir a les seves històries personatges que s'havien inventats altres escriptors. Jo et vaig respondre que sí, però que calia demanar-los permís i tu, sense dubtar-ho, vas trucar a l'avi per preguntar-li si podies fer servir en Foradaquí en un conte teu. L'avi et va respondre que sí, i va haver d'esperar ben bé quinze dies abans no vas donar per acabat el teu relat.
Ara ja està penjat a la mateixa pàgina en què l'avi té els seus contes, estàs content?
Espero que d'aquesta experiència aprenguis moltes coses i gaudeixis amb els contes.

Un petó al meu nen-autor ben fort.

Núria Gausachs i Cucala