en el record m'ofego dia a dia

És un record que mai m'abandona,
un record que és futur,
que es perd,
que torna,
que resta.
I, lentament, amb passió, tendresa i dedicació,
em mata.

Soc la seva joguina, ell és la meva mort.
m'esclafa poc a poc, i la seva por,
la meva por,
ocupa tot el que em trenca,
tot el que s'emporta.

S'aixeca, i torno a ser el d'abans,
pero els meus ossos, la meva carn,
la meva ment, els meus ulls,
les meves mans,
plenes de por,
miren, noten, s'ofeguen,
quan torna a esclafar-me.

Em moc, por.
Em desperto, por.
Penso, por.
Miro, record...

Un record que em diu com sóc,
què soc,
què he perdut,
que és viu, que té tota una vida
fora de mí.

I com morir?
Com dormir per sempre,
quan el record ja és la mort
i fa que la vida sigui eterna?

On és l'oblit? On és la pau?

L'oblit d'una vida que em va somriure, que em somriu
perqué va néixer per ser el meu botxí,
perqué s'excita dia a dia ofegant-me,
esclava de'l record, penetrant-me,
omplint-me,
oferint-me a un record que em fa cridar
per tenir el seu orgasme.

Un record que m'enganya,
que em demana la meva sang,
que jo li dono
i que mai s'acava.

He perdut el seu amor,
he rebut el seu record.
He rebut una mort eterna