En cos i ànima: tu.

I · Cos

Blanques obssessions,
mil misteris per resoldre,
el teu cos és poesia,
versos que vull recitar,
la teva mirada en flames,
l'únic foc on vull cremar,
vull recorrer els teus camins
només parlant-te a cau d'orella,
i sentir la teva calor
tan a prop, tan improbable...
Besar-te, besar-te tothora,
fer-te l'amor dolçament
potser només mirar-te,
tocar-te, assaborir-te...

II · Ànima

Silencis,
silencis que parlen sols,
silencis que ho diuen tot.
Mirades,
mirades que traspassen cors,
mirades que ho veuen tot,
quan tot ets tu.
Parlar-te, que em parlis,
que sigui real,
dir-te mil vegades el que sento,
i que sigui sempre sorprenent,
la simplicitat de mots i gestos,
la infinita complexitat
dels nostres equilibris,
de les nostres voluntats,
la vida, només la vida,
la vida al teu costat.

III · Tu

Conjunció impossible,
d'estrelles i volcans,
deliris improbables,
de desig i ànimes creuades,
el món als teus llavis,
i els teus llavis al meu cos,
i el meu cos en el teu,
i tots dos junts,
una vida tot just començada.