Cercador
emprovadors
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
M'emprovo aquest moment
que se'm desfà entre els dits
com una llàgrima. M'emprovo
aquest somrís perfumat de tristesa,
i aquest anell d'or vell
de promeses traïdes;
fins que, d'entre tot,
només em roba el cor,
el pintallavis-llum
de l'hora que s'apaga.
Comentaris
-
...[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 07-08-2007 | Valoració: 10
Emprovar-se un somrís, un moment... Bellíssima, la imatge. Certament, a cada moment ens estem emprovant a nosaltres mateixos per tal de veure si ens escaiem.
Per cert, respecte al comentari que em vas fer, des d'un punt de vista formal, el correcte és dir "compadir-nos", tal i com dius tu que ho dius, més que no pas el "compadeixe'ns", que vindria a ser un vulgarisme, tot i que acceptat. Però en aquell moment, quan vaig escriure-ho, em va "sortir" així.
Gràcies! -
La vida...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 04-08-2007 | Valoració: 10
no ens permet provatures, i és una llàstima perquè a vegades desitjariem que el temps s'aturés en aquell precís instant i ens permetés viure'l amb l'aventatja de que, sent només una provatura, no caldria llençar-nos-hi de cap.
Mots profunds i ben escollits, com sempre.
Una abraçada -
...[Ofensiu]Anagnost | 02-08-2007 | Valoració: 10
Emprovar-se un moment... quina suggeridora imatge poètica.
I quan ens adonam que el temps ens cau bé, coim el vestit aquell, ja ha passat i ens hem d'emprovar un altre instant.
Molt bell. -
Molt intimista[Ofensiu]bufanúvols | 31-07-2007 | Valoració: 10
M'ha agradat.
Valoració mitja: 10