els PIGnorats

Un relat de: llamp!
--- els PIGnorats ---

D'ençà les penyores creditícies d'un passat no gaire llunyà
que no aixeco cap, ni sento els meus dits blans, altre cop.
Els crèdits pignoraticis no se m'han posat mai bé,
ni he paït mai el deute com a modus vivendi.

Serà que no estic fet per engreixar els porcs, sàdics i cruels maquinadors de diners?
Aquells a qui se'ls anomena banquers, per no anomenar-los: porquers?

Banqueria era porqueria.
Bankia és porqueria.

Els pignorats pel crèdit no tenen drets,
només tenen quotes a pagar i deutes a eixugar.
Abans que persones són éssers pignorats.

Empenyorada la moral i la butxaca,
ara pretenen empenyorar-nos el destí,
rutilant camí del desfici pecuniari
dels crèdits, incrèduls, de banquers creguts,
de llibertats que són empresonades
quan la corrupció estén els seus tentacles
a una plebs indefensa.

El buròcrata, virtual, no entén de realitats alienes,
ni de virtuals sacrificis mai vistos per la plebs.
Aquella plebs que ignora les manilles
amb què és privada de la mobilitat dels seus diners,
de la seva llibertat per escollir,
del lliure albir amb què pretén obrar.

Els pignorats no tenen llibertat de pròpia opció,
ni respecte per les seves mancances indolents.
És optatiu pels creditors creure el deutor.
És obligat pels pignorats deure al creditor.

Crèdit pignoratici: et presto el meu rellotge daurat,
per demostrar-te que tinc capacitat i solvència.

Malgrat la insolvència dels meus comptes corrents,
la manca de treball mínimament remunerat,
la renovació del meu contracte inviolable,
els meus drets en progressiu escurçament,
la conjuntura econòmica en decadència,
el capitalisme salvatge en constant entredit,
el neoliberalisme escanyapobres,
i la mil·limètrica burocràcia desbocada, impertintent.

Empenyorant la moral, només ens resta
al poble, al qui han segrestat
aquells qui s'omplen la boca de mil·limètrics conceptes,
abstractes idees econòmiques, que ningú no entén,
ni comparteix, ni sap que es refereixen
a insultar la intel·ligència del poble,
del teu veí, de la teva germana o del teu avi.

Pignorar la raó a favor d'aquells qui remenen les castanyes,
en pro d'una societat esclava d'ella mateixa,
que idolatra els inidolatrables, i els que se'n riuen
a la cara del pobre que no entén res.

Pignorar l'emprenyamenta i empenyorar l'enfadada,
amb la retroactivitat dels senyors de la pàtria,
que fan i desfan a gust del consumidor,
que és aquell qui consumeix els béns de l'estat,
no pas de l'interès general o de la justícia per tots igual.

Desempenyorats, serem lliures?
Nou crèdit que et fas indemne a les crítiques,
sigues tu a qui et desacretin les bases,
la societat enfurismada i rebel
no vol empenyorar res més que el què es té.

Allò que no es té no s'empenyora,
no es garantia, ni és real.
Allò que no tinc no ho puc empenyorar, perquè manca
de cos i manca de criteri. El diner no existeix.
Existeix el dret que tinc per sobre teu,
i el diner ho demostra.
El diner és allò que demostra que tinc dret
a mirar-te per sobre les espatlles, res més.

No hi ha pignoració que no es pugui sotmetre
a revisió, debat o rescisió.
No hi ha crèdit que no es pugui revisar,
ni debatre, ni rescindir.

Per què quan algú s'hi ha deixat allò més sublim,
allò més privat, més íntim i casual
per abonar la quota del deute,
aquest algú deixa de ser sublim, íntim i casual,
per passar a ser sublimat, públic i formal,
trascendint a les llistes de morosos.

Morosía, que no paga el deute.
Morosía, que obvia el crèdit.
Morosía, que burla el pignorador.
Morosía, que abusa de poder.

En favor de l'anul·lació de la pignoració,
no demaneu crèdits, si us plau.

Viviu el dia a dia.
Que hi ha més diners? Viviu.
Que no hi ha tants diners? Sobreviviu.
Que ens roben? Denuncieu. Rebeleu-vos. Aixequeu la veu.
Que ens trepitgen? Reclameu els vostres drets.
Que s'ens burlen? Demaneu explicacions. Exigiu claredat.
Que se'ns pignora? Ignoreu-los!

________________________________
llamp pignorat!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer