Els coloms picassians

Un relat de: Júlia Vic

Vetllades enmetzimades
de rutina i desencís
de mort impregnades

Es d'or la gàbia,
qui possa l'esquellerinc
a l'ànima?

Volia fer una oda a l'amor
I m'han sortit dos pseudo haikús tenebrosos
Escriptura automàtica?
Paraules de la dona salvatge
que em crida?

Volen dos coloms,
Surten de la litografia,
Travessen el vidre
I s'estampen al celobert
Son dos coloms de la pau
Estampats en una làmina picassiana.

Qué s'ha de fer
Quan el cor se surt de la camisa
I ens deixa nus? Fugir…
O morir,
Abans d'agafar un refredat.

Vic, 15-02-2003

Comentaris

  • karulo | 29-05-2007

    Dos pseudo haikus? vaja! si que en sé poc d'això! a mi tot el text em sembla haiku.
    Suposo que l'important dels haikus és captar una o unes poques impresssions...com El Crit de Munch...o la música de Philip Glass.
    Et seguiré llegint.

  • Fons i forma[Ofensiu]
    llamp! | 10-05-2007 | Valoració: 9

    Estic entusiasmat amb el fons del poema. És d'una força i transmet ganes i intensitat. Però aquesta intensitat fa que et desbordis i no cuidis tant la forma. He vist un "qué" que hauria de ser "què", accent obert. Pel què fa a l'inici de les frases, utilitzes la majúscula i la minúscula sense cap ordre ni cabal. Hauries de dir: tot amb majúscula o tot amb minúscula. A més, en no haver-hi signes de puntuació, no es pot saber on has de fer la pausa, només darrere els interrogants. Alguna altra falta, però de transcripció, és a dir, quan has teclejat el poema t'ha sortit una "m" enlloc d'una "n".

    A part d'akestes vajanades, que si t'ho mires bé no son vajanades, perquè fons i forma fan que el poema tingui atractiu, crec que les metàfores o comparacions son, si més no, originals. Utilitzes un llenguatge molt divers i ric en comparació amb altra gent.

    Apunt final: Repassa les normes ortogràfiques.

l´Autor

Foto de perfil de Júlia Vic

Júlia Vic

27 Relats

63 Comentaris

33073 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda el 1963 a Barcelona
Tinc estudis sanitaris i humanístics. A destacar que he fet més de vint mudances i he viscut en dos continents diferents.
He escrit des de sempre i he tingut la sort de publicar alguna coseta. I m'agradaria seguir insistint-hi. Els meus amics diuen que transmeto molt sentiment, pero no deixen de ser els meus amics. Tinc poc temps per escriure, potser hauré d'esperar a la jubilació o al menys a que la canalla sigui gran. Em sento molt agraïda a la vida i molt vinculada al gènere humà.
Ara visc a Mallorca, he passat un temps desconnectada de la literatura, però torn a llegir molt i, de fet, no he deixat d'escriure en aquest temps. Aniré penjant alguna cosa de tant en tant.