Una altre tarda de calçotada i billar

Escena 1
Una casa d'aperos en un camp inclinat i ferèstec partit en dos per una carretera de muntanya plena de revolts. Tres homes i tres dones. Tarda grisa com que vòl ploure. De fet, ha plogut i les males herbes estàn mullades. Se senten els brams de dos paons que piquen el terra a la volra de la casa.
La dona jove duu un paquet embolicat amb una tovallola i l'agafa com si fos un nadó. Els dos homes joves duen eines de cavar i es posen a fer un sot al costat de la casa abandonada en un lloc on en un altre temps s'imaginen roses. L'home més jove plora. És el que cava més fondo i més fort. Es nota que és picapedrer. Quan acaben de picar el forat, l'home jove agafa el paquet que guardava la dona jove i el baixa al fortat mentre es desfà en plors i petoneja la tovallola. Quan acaba el sepeli tot el grup es retira i torna als cotxes. La dona jove es conté es sanglotar però l'home jove plora desconsoladament. Feia més de tres anys que el grup no es reunia. Quan l'amo del ca -l'home jove- va deixar la seva dona per una altre dona del grup que no ha vingut avui. Tots han abraçat al traïdor i s'ha sentit sincerament reconfortat. Ha posat unes flors silvestres acabades d'arrencar en un pot de iogurt de vidre que ha trobat mig enterrat i ha agafat el seu cotxe i ha marxat.

Escena 2
El grup acompanya la dona jove a un bar estiuenc amb billar per distreure-la. No ha sopat ni ha dinat. La tarda s'està aguantant sense ploure. En entrar al bar es nota escalfor de llar de foc tot i que no se'n veu cap i està sonant música country. La dona riu i poc a poc entra en calor amb la companyia dels seus amics.