Cercador
El cos
Un relat de: Júlia Vic- Compartir:
El cos és torcívol i és mal·leable
i malgrat tots els zim-zams
d'una vida atzarosa
encara se'n recorda de les aviciadures,
dels petons.
La seva existència és dolça i sense esglais,
però ha de sostreure's de la realitat
per no caure en el marriment de veure's
abandonat dels misteris de la passió.
I és en aquells moments de dubte
que la pell clama un xic d'atenció.
I és llavors que fa arqueig
i sempre xoca amb el teu alè delirós.
El cos en té prou amb una mirada
a aquell catre abrigallant de corpentes
sagnants de cendrots agemolits
per recordar que només és fracàs.
Però hi ha nits que l'esperit deslliurat
marxa en un viatge desesperançat
cercant el flat de l'home abrandat,
i a l'albada, l'ànima troba al cos extenuat
tot sucós de líquids amargants.
Hauran de passar mil anys
de crims allitats
però els ulls sols veuran
fils de sang
dolços i encaramelats.
Buscant d'altres cossos, dits, alens
però cap d'ells encertant l'anhel.
El temps exonera al cos
i pot veure-hi darrere l'espill.
L'ànima cobra el coratge
i apaivaga la golosia i el deliri.
Comentaris
-
l'he rellegit[Ofensiu]ANEROL | 29-03-2008 | Valoració: 10
fins i tot he hagut de buscar al diccionari paraules de la mateixa estrofa per copsar bé el que deia. La sabiduria del coneixement del nostre cos, de les nostres sensacions. Tal com escrius no en sobra res, tot és perquè expresses, amb imatges rotundes, fortes. És el primer que et llegeixo i, per a què no se'm passi t'afegeixo els meus preferits
l´Autor
27 Relats
63 Comentaris
33252 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Nascuda el 1963 a BarcelonaTinc estudis sanitaris i humanístics. A destacar que he fet més de vint mudances i he viscut en dos continents diferents.
He escrit des de sempre i he tingut la sort de publicar alguna coseta. I m'agradaria seguir insistint-hi. Els meus amics diuen que transmeto molt sentiment, pero no deixen de ser els meus amics. Tinc poc temps per escriure, potser hauré d'esperar a la jubilació o al menys a que la canalla sigui gran. Em sento molt agraïda a la vida i molt vinculada al gènere humà.
Ara visc a Mallorca, he passat un temps desconnectada de la literatura, però torn a llegir molt i, de fet, no he deixat d'escriure en aquest temps. Aniré penjant alguna cosa de tant en tant.