els amants

Un relat de: Júlia Vic

De què em serveix estimar
si tinc el cos encadenat?
De què em serveix sommiar
si tinc l'esperança hipotecada?
De què em serveix desitjar-te
quan no t'ho puc cridar?
De què em serveix regalar-te un raig de lluna
si no el pots ensenyar?

Tinc tot el cor apedaçat

Diga'm, diga'm ja d'un cop
de què em serveix estimar-te
si el nostre temps
està farcit
de les teves absències.
Júlia Vic
3 d'octubre de 2004-10-04Cel.la de l'Hospital de Sant Bernabé (Berga)

Comentaris

  • agraïment a aiguasalada[Ofensiu]
    Júlia Vic | 20-04-2007

    el teu comentari m'ha deixat ... desconcertada, sembla una sageta directa al meu cor. Gracies, però.
    Gracies a tots els comentaris, no en desmereixo cap, son petites perles que atresoro al voraviu del meu cor... Gràcies!

  • Estimar serveix...[Ofensiu]
    aiguasalada | 19-04-2007 | Valoració: 10

    per viure la realitat de cada dia.
    Somiar serveix per arribar a demà.
    Desitjar-te serveix per tenir un objectiu i poder esperar un futur.
    Regalar-te un raig de llum serveix per obrir els ulls d'una altra manera.
    Estimar-te serveix per somiar, per desitjar-te, per il·luminar les teves absències... per seguir vivint.
    Una abraçada primaveral de la meva
    aiguasalada

  • Hola,[Ofensiu]
    Libertas | 18-04-2007 | Valoració: 9

    Jo m'inclino més, potser, cap a una altra visió més optimista: tot té una utilitat, un servei,...res no es fa envà.

    De totes maneres, t'entenc.

    Libertas

  • Tens raó[Ofensiu]
    terra_nua | 17-04-2007 | Valoració: 9

    A vegades estimar sembla que no serveix per a res però resulta inevitable.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Júlia Vic

Júlia Vic

27 Relats

63 Comentaris

31376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda el 1963 a Barcelona
Tinc estudis sanitaris i humanístics. A destacar que he fet més de vint mudances i he viscut en dos continents diferents.
He escrit des de sempre i he tingut la sort de publicar alguna coseta. I m'agradaria seguir insistint-hi. Els meus amics diuen que transmeto molt sentiment, pero no deixen de ser els meus amics. Tinc poc temps per escriure, potser hauré d'esperar a la jubilació o al menys a que la canalla sigui gran. Em sento molt agraïda a la vida i molt vinculada al gènere humà.
Ara visc a Mallorca, he passat un temps desconnectada de la literatura, però torn a llegir molt i, de fet, no he deixat d'escriure en aquest temps. Aniré penjant alguna cosa de tant en tant.