La poetessa

Un relat de: Júlia Vic

Aquell home no m'estimava perquè jo estava feta de poesia i ell odiava els somiatruites dels poetes. Em vaig enamorar d'ell perquè llavors jo començava a escriure en prosa. Havia descobert l'ús de les paraules més enllà dels versos i les estrofes. I amb ell se m'obria un món ple de paraules exòtiques per a mi: excursions, submarinisme, viatjar, paraules totes elles plenes de poesia si més no, però acompanyades d'altres més dures i punxegudes: sexe brut, masoquisme, sadisme, pornografia, estris maquiavèlics, a la fi, paraules noves per a mi. De primer, ell me les va presentar embolcallades d'un perfum dolç, exòtic com la pell de la llimona. Ell, el meu amor, em deia que la vida és molt avorrida, tota ella plena de paraules vulgars com passejar, anar al cinema, menjar, estudiar, i que ens havíem d'envoltar de mots més divertits i fins i tot atrevits com fel·lacions, pluges daurades, sexe bizarre i totes aquelles paraules de la gran família escatològica. Jo, la petita enamorada de les paraules, portava deu anys escrivint poemetes d'adolescent, dels tretze als vint-i-tres i em vaig deixar seduir pel canvi.
- Això! Li posaria les banyes a la poesia amb la prosa!
Creia que havia arribat l'hora d'escriure contes i el meu amor amb les seves paraules roges i morades em seria una font inesgotable de recursos literaris.
Júlia
L'Illa de Gràcia
Tardor'91


Comentaris

  • Clar de lluna | 20-03-2008

    ...doncs no et sàpiga gens de greu haver posat les banyes a la poesia que la prosa se't dóna de meravella!

    Una abraçada!

  • Tots tenim les...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 11-03-2008 | Valoració: 10

    ...nostres fantasies i potser una parella en la que els partenaires siguen sado-masoquistes no per això han de tenir un trencar els límits de l'amor, el que una persona siga masoquista no vol dir que siga un malalt ni un pervertit, depèn del que faça amb la seua personalitat (són les persones que sempre estan parlant de les malalties i són negatives), però també està la persona que té un tret de caràcter masoquista i sàdic o una de les dues coses i no és malaltís, els hi ha a grapats, persones que no estan malaltes del sadomasoquisme i que en el moment del sexe saben donar i rebre respecte dels seus partenaires o parelles, el ser sado-masoquista és un tret de caràcter com el ser extrovertit o tímid, el dolent és quan eixe sadomasoquisme esdevé malaltís i hi ha vexacions a la parella fins i tot maltractaments físics o psicològics.
    De totes les maneres com diu Goethe en "Las afinidades electivas" ja busquem la persona que ens agrada i si som masoquistes buscarem una una mica sàdica, però això no vol dir que trenque amb les regles de convivència.
    Vinga salutacions de Vicent i espere tornar-te a llegir perquè estàs als meus favorits.

  • paraules...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 25-04-2007 | Valoració: 10

    jo crec que la vida en si és massoquisme i tot un seguit de paraules escandaloses amagades que tothom porta a la pràctica disfrassades d'altres paraules més toves. jo sofreixo per culpa de la manera com util.litza això la humanitat. ara mateix i en infinits altres moments, em sento plè d'odi per l'interès que es refugia en les brutes ments humanes. les paraules... si només fossin paraules...
    jo crec que has de tenir la llibertat per util.litzar les paraules com més t'agradi, encara que sóc conscient que això t'ho dic mitjançant un ordenador, perque quan és en persona... no sé, tinc massa odi i massa experiències plenes de misèria humana de tots colors. per cert, escrius més que bé. no t'estic fent la pilota, eh? jo envejo la facilitat per l'escriptura i la facilitat de vocabulari de molta gent.

  • agraïment[Ofensiu]
    Júlia Vic | 20-04-2007

    m'emociona que em llegiu i em valoreu. Pero sobretot m'astora que em comenteu i les coses que em dieu! em donen forces per continuar. Jo no se si aquesta web permet connectar amb els relatistes fora de l'espai d'aquests comentaris. Si algú sap si es pot, digeum'ho. Gracies a tots

  • Infidelitat sana[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-04-2007 | Valoració: 10

    A mi em va passar el mateix, vaig fer-li el salt a la poesia amb la prosa, unes petites banyes, es cert amb els microrelats però ens assemblem molt tot i que tu ho brodes.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Júlia Vic

Júlia Vic

27 Relats

63 Comentaris

31374 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda el 1963 a Barcelona
Tinc estudis sanitaris i humanístics. A destacar que he fet més de vint mudances i he viscut en dos continents diferents.
He escrit des de sempre i he tingut la sort de publicar alguna coseta. I m'agradaria seguir insistint-hi. Els meus amics diuen que transmeto molt sentiment, pero no deixen de ser els meus amics. Tinc poc temps per escriure, potser hauré d'esperar a la jubilació o al menys a que la canalla sigui gran. Em sento molt agraïda a la vida i molt vinculada al gènere humà.
Ara visc a Mallorca, he passat un temps desconnectada de la literatura, però torn a llegir molt i, de fet, no he deixat d'escriure en aquest temps. Aniré penjant alguna cosa de tant en tant.