ella és perfecta

Un relat de: Marteta
Ulls cels banyats per unes poques llàgrimes que li començen a caure per les arrugades galtes. La miro, és ella, la de sempre, però ara està trista. Em mira, em somriu, un somriure un tant forçat, però vengent d’ella sincer. No vol que sofresqui per ella…
Es toca les mans poc a poc. Ara ja plora en silenci, intentant que no ho notem massa. La meva mare em mira, ella també està trista.
Jo maixeco, i acosto a les mans un mocador a la meva padrina. Ella l’agafa, em torna a somriure, i jo també ho faig. M’emociono, en aquests moments m’anadon de que ella és una gran persona, una de les millors que conec i de les que arribaré a conèixer en aquesta vida. Ella és treballadora, ho dona tot pels altres, i quan dic tot és tot. Ella ajuda, ella t’escolta, ella et conta les seves vivències amb l’art que només ella té. Ella resa per tots nosaltres i pels que no coneix també.
Perfecció, no sé si serà aquesta paraula la més adequada, però per mi ella és perfecta. Ha perdut al seu germà, ja sabeu el motiu de les seves llàgrimes. ‘’Un menys’’ deu estar pensant en veu baixa. L’estimava, l’estimava molt, i és clar, era un germà seu, qui no estaría trist?
La torno a mirar i l’abraço. No m’imagino una vida sense ella. No sé que faré quan ella falti… no ho sé, no estic preparada. M’aferro amb tantes forçes que començam a plorar les dues sense un motiu concret. L’estim molt, sempre estarà amb mi, SEMPRE, fins més enllà del cel quan no estigui en la terra. Ella sempre em guardarà, i jo a ella també

Comentaris

  • Llegint aquest escrit...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-05-2012 | Valoració: 10

    ...ja entenc una mica millor les teues vivències, hi ha molt d'amor entre eixa dona, àvia o tia i tu, i potser ha caigut malalta, de ben segur que vos trobareu.
    Jo he tingut vivències que són intransferibles però sé o he sentit, millor, que la vida és eterna.

    Una abraçada a totes tres

    Vicent

  • sentiment[Ofensiu]
    xelofont | 26-04-2012

    hola, he llegit el que has escrit, m'ha agradat molt, sincer, net, bonic...jo he perdut gent en la terra, però mai han marxat de dins meu, del meu caminar, res mort dins d'un mateix i no saps com omple saber-ho i sentir-ho, la força d'una persona mai s'apaga si el que heu sentit en vida era cert i sincer...fins i tot et diré que és preciós sentir que mai mort, ni que ningú el/la vegi caminant per la terra...un petó

  • Sempre en algun indret[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 20-04-2012 | Valoració: 10

    Evidències de la vida que ens fan emocionar i plorar, llàgrimes que fan que a qui hem perdut no l'hem perdut, com tu dius. En algun indret, aquella persona que hi falta sempre és en algun indret. Així és com visc jo la pèrdua d'algú estimat, i ploro i el/la sento ben aprop, llavors.


    Sergi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156907 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96