El xingoneig més xingui

L'Ester va descobrir la discoteca als tretze anys acabats d'encetar. Com que era alta i una mica apersonada, si deia que en tenia més no provocava cap mena de dubte i la deixaven entrar al High Sensations i a ella li bategava el cor al ritme de la música que se l'enduia a un món que prometia la traducció del nom del local.

L'Ester hi anava amb una amiga més gran i que tenia més que experimentat el tema lligar, morrejos, porros, lents arrapadíssims, alcohol i polvos.

Es pintava exageradament i el coloret el gastava en quinze dies i el pintallavis en una sortida. Es vestia a la moda i extremada i duia sabates de taló per estilitzar les cames i perquè la miressin més. Els cabells, deixats anar i amb molta gomina, lluentor i cos.

El primer dia, quan era a la barra, la van repassar i se li van acostar uns quants tios. Un no se'n va estar de fotre-li mà descaradament i ella es va deixar. Afegeix-li quatre mots vulgars i els efectes d'un parell de Lugumbas i un raconet poc il·luminat i quasi que la desvirga (que de fet així va ser no gaire més tard al cotxe).

Era espavilada, l'Ester, i sabia que calia usar condons. I per això va poder gaudir de la descoberta.

Tornant cap a casa seva només tenia al cap tot el que havia viscut i quan els pares li van dir com havia estat la pel·lícula va dir que molt bé i ells se la van creure. Va sopar i va resar el Parenostre d'abans d'anar al dormir amb la mare al costat i els deures sense fer i la lliçó sense aprendre. Aquella nit al llit només volia sentir novament, sentir, sentir, sentir.

Fins que s'hi va acostumar i es va tornar una veterana de discoteca.

Cada festa tastava un tio diferent i allò era llibertat.
De fet ho anomenaven 'xingar' per tapar tot el que no representa i que pugui implicar buidor.

Un dissabte va conèixer un que li va fer molt el pes i que alhora tenia molta potència. Tant l'Ester com l'Òscar començaven a tenir-ne prou de gastar-se setmana rera setmana i van acabar sent parella. I es van casar. Ella volia anar de blanc i amb limousina i que els fessin fotos a la Cala Belinda. I que els tiressin arròs extra i llençar el ram de núvia d'una manera estudiada que assajava per quan la filmessin.

Ell treballava en postatge de supermercats i ella de caixera, ambues feines de set dies a la setmana i moltes hores i amb un miserable sou de nou-cents euros que anaven per a l'hipoteca. El sou d'ell, menor, era per la resta de despeses que la casa unifamiliar amb piscina a la urbanització 'Cielo verde' exigia.

Van tenir un fill.

Seguien xingant per inèrcia però menys.
Mai havien fet l'amor.

El nen, quan va començar a mostrar una ombra de bigotet i quatre pèls als baixos...es mirava amb atracció el Total Extasi, la discoteca que els pares havien sovintejat i que li havien canviat el nom.