EL VIATGE DE LA SEVA VIDA

Des de que compartien la vida junts, en parella, aprofitaven les vacances de l’estiu per fer un viatge a algun lloc del món, cada cop diferent. escollien el destí amb molt temps d’antelació. Els hi agradava organitzar-lo i programar-lo amb tots els detalls, i si podien, sense deixar marge a la improvisació. Era un costum en la seva relació, que amb el tradicional intercanvi del llibre i de la rosa de la diada de Sant Jordi, arribessin a un acord pel destí final de cada viatge. Així, com feien sempre, després de moltes setmanes discutint amistosament i de molts cafès compartits amb un llapis i una llarguíssima llista de ciutats i països, aquell any el lloc elegit va ser Madagascar, l’illa més gran del continent africà i a la vegada, la cinquena més gran del planeta.

Tots dos eren, encara que quotidianament no ho semblaven, una parella d’aventurers. El fet que tots dos treballessin cada dia escrupolosament vestits en les oficines de dos prestigiosos advocats, envoltats de normes i lleis que havien de complir i al mateix temps, de fer complir als altres, no feia ni molt menys sospitar a ningú que durant l’estiu poguessin canviar aquells vestits per unes bermudes curtes i un barret de palla. Però ho feien, i per ells, aquesta transgressió de les normes que s’imposaven un cop l’any, era el seu secret particular.

A principis d’agost estaven a punt d’aterrar a Antananarivo, la capital de l’illa i era capvespre. Per la finestreta de l’avió, entre el cel que començava a omplir-se d’estels, els hi va semblar observar un objecte brillant, com un asteroide, que destacava entre la resta. Es miraren als ulls i plegats, van demanar el mateix desig. Els caps recolzats l’un en l’altre, agafats de la mà i contemplant els càlids colors que els oferia la posta de sol damunt de l’oceà Pacífic no podien ser més feliços. Ho eren tant de feliços, que no s’adonaren que els motors de l’avió començaven a fallar, fatalment.