El trencaclosques. Sisena part

Un relat de: El follet de la son

"De seguida que la tingué entre les mans, un llamp de sospita li creuà la mirada i començà a sotjar neguitós cap a tots els costats. Tornà a dirigir els ulls devers la capsa i pensà, mentre l'acariciava amb desfici, que guardava, de segur, un secret. Fou llavors quan de sobte una veu femenina bella, suau i amabilíssim ressonà dins seu.

Uns minuts més tard en Francesc entrava al cobert de la llenya i guardava la caixeta encara humida rera una pedra descalçada de la paret que només ell coneixia, ans quan era petit ja hi guardava els seus tresors. L'encaixà ben bé i tornà a sortir de l'estança.

I uns metres més enllà uns ulls sotjadors s'amagaren rera el tronc d'un roure. Tot seguit tornaren a apuntar l'esguard lleugerament pel costat d'aquest i quan s'hagueren asseverat que en Francesc havia entrat a la llissa per anar amb els porcs es posaren a caminar.


Tercera part. La davallada.


-No en va quedar res, pobre, ni els ossos. Si és qu'aquestes bèsties s'ho foten tot. Pobre Francesc, no entenc pas què collons va parir! -digué l'àvia de Cal Parrac mentre llançava tres mongetes acabades de trencar al cistell.
La seva néta aturà l'activitat un instant.
-Devia relliscar i es devia clavar un cop al cap mentre mirava si n'hi havia algun de pioc, àvia.
-Però això no té ni cap ni peus. En Francesc era un bon pagès, i tots els pagesos saben qu'els porcs no són pas monges de la caritat. Si veuen sang, s'hi llancen!
-Doncs goiteu, ni l'ecce homo, àvia, ni l'ecce homo.
-A mi hi ha alguna cosa que no...
-A mi tampoc.
-No, oi?
L'àvia de Cal Parrac tornà a dirigir la mirada cap a les mongetes i n'agafà una pila més. En començà a trencar dues i parlà:
-Te'n recordes d'allò que va veur'en Pau del Molist?
-De què?
-Sembla que vinguis de l'hort! De què carat et podria parlar si no? Del Milord, noia, del Milord!
-Si que me'n recordo!
-Jo ja els ho vaic dir. Allò era el diable, però a les velles sempre ens tenen per mig sonades. A mi el cap no m'ha fallat mai, Déu Senyor.
-Moixonis, àvia!
En aquell moment s'obrí la porta de la casa.
-Ah Maria...
-Sens pecat concebuda - contestaren àvia i néta a l'uníson.
-Hora bona, senyora Dolors.
-Hora bona Mercè! Com estàs, noia? Temps ha que no et feia per ací!
La Mercè tallà les efusions en sec.
-El vostre fillol m'ha de fer un encàrrec.
-Diga'm i veuré què hi puc fer.
-Se'ns van trencar les tenalles de remoure les brases de velles.
-Ah, no serà pas cap destorb, això.
L'àvia es girà cap a la seva néta.
-Nena, au corre, vés a veur'en Martí i digues-li que te'n dongui unes.-es tornà a girar cap a la Mercè. -després de l'hivern sempre li sobra algun estri a l'obrador.
-Doncs au, torno d'aquí una estona. -etzibà la Mercè tot donant mitja volta.
Quan ja estava a punt d'arribar a la porta es veigué interrompuda.
-Escolta, Mercè, goita, que si necessites res ja ho sats. Com estan els nens?
-Bé.
-I en Pere?
-Mireu, no he vingut perquè'm demaneu sobre aquestes coses. Prou pena tinc i no n'heu de fer res, vós!
-Jo no, p^rò escolta bé això qu'et dic. Això no s'aturarà pas aquí. Tingues els ulls oberts.
-Per què ho dieu, això?
-Perquè penso qu'al teu marit el van matar, vès.
La Mercè es va quedar blanca com la llet.
-Però si van ser els porcs els que...
-Deixa't de falòrnies! Com carat vols qu'en Franciscu es deixés atrapar d'aquesta manera? De debò et penses qu'els porcs se li van llançar a sobre aixins com aixins? El mal ja estava fet, recoi! -digué amb to amenaçant just abans de prendre un altre grapat de mongetes.

La Mercè marxà esperitada d'allí fent uns sanglots que posaven l'ai al cor. Pujà al carro i enfilà rabent el camí que la portaria al mas.

Deu minuts més tard la néta de Cal Parrac arribava a la casa amb la tenalla sota el braç.
-Ah Maria, quin sol que fa, avui, eh? -digué. I entrà.
L'eina li caigué de les mans i féu un retruc sec i metàl·lic sobre l'enllosat.
L'àvia seia al seu balancí de sempre amb el cap lleugerament inclinat i amb els ulls mirant al sostre. Del seu estómac en sortia un tros rovellat de vara que la traspassava fins a sortir per l'esquena. De l'horrible ferida en brollava sang calenta que esquitxava el pit i la falda, i un filet de líquid li sortia de la boca i queia sobre l'espatlla, tot baixant fins al braç i regalimant, gota a gota, pels dits fins a terra, sobre una mongeta a punt de ser trencada.
Aquell dia feia Sol i una llum clara il·luminava l'estança tot barrejant-se amb la pols de la vellura.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de El follet de la son

El follet de la son

98 Relats

171 Comentaris

91304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Tener el valor, sabiendo previamente que vas a ser derrotado, y salir a pelear: Eso es la literatura.

(R. Bolaño)
_____________________

Cada nit de deliris,
quan la foguera es fon,
reparteix pols de somnis
el follet de la son.

Si us puc ser útil per alguna cosa:
pradinyus@gmail.com