El trencaclosques. Quarta part

"Al Puig un neguit molt gran semblà apoderar-se de tota la família. Menys de l'àvia, que seguia seeguda a la seva poltrona, gronxant-se i mirant cap al defora per la finestra de la seva habitació, al capdamunt de la torre, dia si i dia també. La Quica era l'única que li anava a fer companyia, i l'única amb qui es passava llargues estones xerrant.
El dia de la festa de Sant Eugènia, la primera de Setembre, quan el Sol encara no havia despuntat, En pere obrí les portes pesades de la llissa, que grinyolaren mandroses. S'encaminà cap a l'era i girà l'esguard devers llevant. Rera les muntanyes la llum era intensa i un xic més amunt de Puiglagulla destacava, sol i ametllat, el núvol dels teulers.
-Apa, avui plourà. - es digué a si mateix quasi amb un xiuxiueig.
-Si, i ben fort.
En pere es regirà. Era el pare.
-Has vist, pere quina grisor que fa el núvol?
-Si pare... escoletu, tinc neguit. Què en penseu de tot això que parlen els del poble?
-Ah, noi, vés a saber. De totes maneres no no m'hi amoïnaria pas gaire, de sonats n'és ben ple, fill.
-Si, però no d'aquesta mena.
-El temps ho dirà. Au, vés amb els porcs, que avui tenim un bon escamall de feina.
-Teniu raó pare. - digué en Pere tot cap cot. I s'allunyà tot badallant mentre el pare el sotjava tot moguent el cap de costat a costat.
A la tarda caigué un xàfec tan ferotge que no es veia un burro a quatre passes, una cortina d'aiga abundosa que la terra no acabà d'empassar-se del tot i que, quan s'enretirà, havia deixat deixat tots els camins esxargaiats. Després el cel s'aclarí i amb el crepuscle les estrelles, sobre un cel net de pols, començaren a pampalluguejar amb una gran claredat mentre de la terra, especialment dels camps i els camins, brotaven boirines que planaven com vels de seda translúcida, fantasmagòrica.
La darrera feina de la jornada, abans d'entrar a la nit plena i tancar els portals, era reomplir els xargais de l'últim tram de camí abans d'arribar al mas. En Pere i el pare, en Francesc Puig, prengueren les pales i els rampins i començaren la tasca, com sempre que els sobrevenia una pluja d'aquelles. La fredor de la nit l'enduriria abans que el matí següent hi hagués de passar algú.