El somriure dels déus

El títol m'ha cridat l'atenció. Quina agradable historieta que es desenvolupa amb molt d'humor. Un humor irònic però "tenre" :
"Però m'has mirat divertida, sense entendre res (per sort el català no està gaire estès per Atenes),..."
per sort, dius!!!
un humor molt empordanès, manel.
Aquest humor diria que és una de les qualitats més especials del teu estil.
En el "sé que encara m'escoltes",està repartit en una dosi adequada (doncs la mateixa idea d'algú tan sofert i alhora innocent que aguanta el tipus fins a la mort d'ella, ratlla la broma tendre que porta al límit un personatge perfectament creïble).
Igualment, hi veig un delicat humor en la "missa matinal", en el joc entre els significats implícits de tot "acte religiós", m'agrada allò "sagrat" que està en el fets quotidians i subtils, petits, que semblen insignificants però que tu "puges a l'altar" descretament amb les lletres.
Ja veus, un comentari 3 en 1. (Des de l'estiu que poc que m'en surto amb la feina endarrerida!)
petonets
sabina

Com diu en Copèrnic, no sembla un repte.

El teu repte de la mala llet em va agradar molt. Després t'adones que el to de la discussió i la mala llet són els que gastem sovint amb qui coneixem a fons de fa temps.

sobre un fet puntual, una anècdota. Pràcticament si no saps que pertany a un repte no ten'adones. La lectura flueix lliurement, perquè volem saber més d'ella, d'aquells cabells i aquell nas enjogassat (bona construcció). Els tòpics encara que sonin com tu dius carrinclons, cursis i tot el que vulguis solen ésser els més efectius. El somriure de la noia és el millor regal que s'emporta el protagonista.
Salutacions, company empordanès!!

que m'ha engrescat el títol, però t'he de dir que el contingut no m'ha decebut gens, al contrari, he gaudit del relat empassant-me'l línia a línia amb desig de llegir molt més. L'he trobat amè, àgil i amb un final que m'ha fet somriure.
Una abraçada

No tinc paraules. Tan sols dir-te que m'ha agradat molt i que espero que escriguis molts més relats com aquest. Et continuaré llegint.

Salut.

Amic Manel!
M'ha agradat el teu relat, que parla dels mites que tothom tenim. Per mi també és una icona la Grècia dels antics (sobretot la d'Homer), però també estic amb tu: On es pose una bellesa de carn i ossos, que se'n vagen a fer la mà (que diem els valencians) tots els déus...
Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

PS Moltes gràcies per llegir-me i comentar-me!!!

pèrdona, no t'he comentat abans perquè no sé què passa que no m'arriben els avisos dels comentaris i els he de cercar pel meu compte.

escrius molt bé. Deus ser una persona bondadosa, generosa, sensible i càlida. Ho dic pel teu relat tan transparent, net i lluminós com un capvespre de primavera...Preciós, manel. per a MOLTS anys.

Gràcies pel teu comentari a "les mones". És un poc rar però veig amb alegria, que tu l'has captat. M'has fet aquest REGAL, Gràcies manel, i una dolça abraçada!

M'he empassat aquest relat d'una glopada, com aigua fresca quan hom es mor de set. No és que vagi escàs de lectures, però aquestes línies m'han resultat una de les lectures més gratificants de tot l'estiu. Res de nou, cap descobriment literari, simplement un bell relat construït amb ofici de bon escriptor. I això és molt.