El Sol i la LLuna.

He sentit dues trobades sensacionals.... encara que la paraula sensació és el que és. No és un titular de premsa.

Sóc matiner, i m'he trobat amb el Sol. Òndia, el Sol és tot un astre i amb una força... He notat la seva presència per tot arreu. Una presència càlida, molt càlida, de cap a peus. I he tancat els ulls. No podia mirar al Sol.

He pensat el Sol li agrada o no li agraden que el mirin els ulls humans.

Una invasió.... sense permís, per això és invasió, ha transcorregut per totes les parts del meu cos. La roba no ha estat cap impediment. L'he sentit per les cames, pels genitals, per la panxa, per l'esquena i el pit, pel cap i les orelles i la cara.

I m'ha agradat. És una escalfor diferent de la que aporta un aparell de calefacció. Jo m'aventuro a dir que és com un massatge de calidesa de la Natura-Sol vers al meu cos.

I m'ha agradat. Tot i que l'hora matinal, encara la seva força anava arribant, m'ha agradat, anar notant la seva arribada i intensitat.

I m'he fet amic del Sol. Ell, em sembla que també m'ha dit "Sí Joan". Jo amb els ulls tancats

Al capvespre i dubtant i decidint entre anar cap al llit o sortir a fer un vol.... m'he trobat amb la Lluna Plena.

La lluna plena és captivadora. La seva plenitud em contagia. Un contagi paralitzant actiu. També noto com un massatge fet amb foscor i ombres de llum.

Mirar la lluna m'atrapa. Sóc a ciutat i també la sento. També recordo la lluna sobre la mar. Un regal visual de la meva estada a Sant Pol de Mar.

I encara que diferent, he notat la seva escalfor brillant i platejada. Si fos pintor em costaria poder trobar i triar el color per pintar la lluna. El seu color blanc lluminós és, per mi, molt singular i especial. És un blanc de lluna plena. I m'agrada.

Sol i Lluna, bons amics per anar caminant. Amb Sol, amb Lluna Plena i amb Núvols de dia i de nit.