El secret

El tòpic fet realitat, tot passà per casualitat.
Ho recordo i m'ho explico, en secret, en silenci. Estudiàvem, amiga llunyana, aquells dies
preparàvem els exàmens i jo era aquell
que mai et feia proposicions indecents,
que mai et mirava més del compte,
que sempre et demanava com estaves,
amb qui comentaves els jocs de llit amb el teu xicot,
a qui demanaves sobre noves postures.
Tu eres la tia bona de la classe,
la que tenia el cul més perfecte,
els ulls de gata més profunds,
els millors pits com pomes.
Aquella tarda vam estar estudiant, rient,
repassant, com les darrers setmanes.
Ens preparàrem un cafè amb llet
i llavors t'assegueres sobre la meva cuixa
com fan les millors amigues.
Ens miràrem per primera vegada d'una altra manera,
vaig notar la sang bullint de la serp traïdora.
Ens podríem haver fet els millors petons,
menjar-nos la serp i l'ametlla dolça de pluja,
fondre'ns amb el cap desenfrenat,
despullar-nos sobre la taula,
amb l'habitació a quilòmetres de distància.
Res d'això succeí, la companya de pis arribà acompanyada.
Mai més n'hem parlat, millor així.

Aquells mesos ens deixàvem cartes a dins de la maleta.
Les descobríem quan arribàvem a casa.
I amb això en teníem prou.