El sabateret. Història popular barcelonina.

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Diuen que una vegada va anar a Montserrat amb diligència, puix que era l'únic sistema de locomoció del temps del personatge de qui parlem. En arribar a la Llagosta, més enllà de Montcada es presentaren una colla de lladres que apuntant amb els trabucs varen fer baixar els passatgers del vehicle i estengueren una manta a terra, obligaren a tothom a tirar-hi tants diners com duien i tot el que portessin al damunt de valor; podeu comptar l'estrall que va produir-se. El sabateret va tenir un cop de geni, s'apoderà de les xurriaques del majoral i sense encomanar-se de Déu i al diable les va emprendre a cops de tralla contra els lladres mentre deia get una fúria: "Jo amb això no hi estic conforme". I xurriacada va, xurriacada ve. Els lladres en veure aquell homenet que amb una bufada haurien fet caure van creure que no estaba sol, que comptava amb algú més o que potser havia vist venir les autoritats de lluny i van apretar a córrer cames ajudeu-me.
El sabater va restar amo del la situació, va dir que cadascú tornés a recollir el que havia tirat a la manta i amunt altra vegada, capa a Montserrat. Quan ja tothom havia arreplegat el que tenia i es disposaven a pujar de nou al cotxe, el sabater els va cridar: "Companys, jo portava vuit pessetes, que són tota la meva fortuna, i les he tirades a la pila com vosaltres. Ara, a l'hora de tornar-les a agafar, no hi són. O surten les vuit pessetes o faig amb vosaltres el mateix que he fet amb aquells lladres"
En sentir això, tothom es ficà la mà a la butxaca i va tirar una moneda de plata a la manta, sense esperar els tractes que el sabater els havia anunciat. No va saber-se quin dels passatgers havia robat la petita quantitat o si va ésser entre tots.
El sabateret, de retorn a Barcelona, va exposar, com a trofeu de la seva valentia, la manta dels lladres que es va quedar. Aviat va córrer la veu per tota la ciutat de la gran valentia de l'homenet, que des d'aquella data va fer-se popular i va arribar a ric.
d'aquesta feta, la gent l'anomenava El Sabateret Espantalladres.

Comentaris

  • Rebut el Poll on vas, està a màquines ![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 22-01-2006 | Valoració: 10

    HOla,

    Ja he rebut els missatges.

    Gràcies de nou.

  • Retrat[Ofensiu]
    kukisu | 08-12-2005

    Molt bonica la història d'aquest sabateret tan valent!
    Endavant noia, t'admiro!

  • Noia, que en saps d'històries !!!, les contes tant bè !!.
    Encara m'enrecordo de les històries que ens vau contar a casa teva amb el teu marit , al costat de la llar de foc, entre relat i galeta ,un traguinyol de xarelo.
    Un petonet d'una bona amiga. Pilar.

  • he quedat...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-11-2005 | Valoració: 10

    bocabadat quan he vist la casa famosa... tant gran, immensa com un palau... quina i quanta història!!! felicitats!
    i gràcies per les fotos, el reportatge i per aquestes pinzellades de la catalunya tradicional...
    una abraçada!

  • sempre és un plaer ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 28-11-2005

    llegir les teves històries ...

    Conxa

  • Gràcies per traslladar-nos a ......[Ofensiu]
    angie | 28-11-2005

    una època on les històries en català eren de tradició oral. Les àvies les explicaven sovint al voltant del braser... Recordo el començament dels 70 escoltant-ne tantes com aquesta.....
    El Pont del Diable, L'elegia de l'orfebre.....
    Una abraçada ,
    Angie

  • La història[Ofensiu]
    Victoria562 | 28-11-2005

    Es molt interessant, m'agrada sentir la història popular ens fa mes savis, llàstima que avui dia no tinguem temps per poder reunir-nos i explicar-nos aquests relats (ja siguin inventats o de veritat). Gràcies pel teu relat.

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

314574 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com