El retret

Un relat de: Sebastià Climent

L'home s'asseia a la butaca, s'hi escarxofava, aclucava ulls i sense temps per a res més, s'hi adormia plàcidament i profundament. Tenia el costum de col·locar les mans juntes, l'esquerra sota la dreta, a la zona de l'entrecuix en una còmoda positura . La intenció que tenia era, com deia sempre, la de veure la novel·la que televisaven, quan ell ja havia acabat de dinar, però no ho aconseguia gairebé mai. De fet només era una excusa perquè, desprès de tants anys treballant, el seu cos requeria un bon i merescut descans.

Aquella tarda d'estiu, potser perquè era especialment xafogosa, l'home estava neguitós i les seves mans eren un bellugueig constant. El seu son era feixuc , ben diferent de la placidesa habitual i el seu somni era estrany, molt estrany: les seves mans - mans d'home - conversaven. Aquesta morfeica situació li va permetre a l'home assabentar-se de la veritable opinió que tenien de la vida que havien portat al seu servei durant tants anys i, també, que en pensaven realment de ell. El seu subconscient va angoixar-se tant, que decidí informar-ne al conscient, quan es despertés, en forma de recordatori vívid d'aquest somni.

Les mans es preguntaven.. " Per què tenim tan asprosa la pell i amb aquestes durícies que ens priven de la sensibilitat tàctil ? N'havien vist d'altres, més fines, amb una capacitat gran per acariciar amb suavitat i, sobretot, percebre'n les sensacions que - ho recordaven vagament - se'n derivaven. Prou que les havien fet servir amb aquesta finalitat, de molt joves, però des de fa temps que ja no senten res. No noten cap reacció del cos pretesament acariciat, ni elles tenien cap mena de sensació, ni agradable ni desagradable. Cap ni una. Com un paper de vidre lliscant sobre una copa de cristall.

Això és - deien - perquè només ens ha utilitzat per treballar. Hem perdut el sentit del tacte... "Te'n recordes a l'escola i al institut, quan passàvem els fulls dels llibres, la textura del paper, les sensacions i els estímuls al tacte d'una femenina pell...." " L'home ens ha privat de tot això i, si ens fos donada la capacitat de venjança, ja faria temps que ens hauríem rebel·lat."

Les mans es preguntaven... " Per què no tenim independència per actuar i per què sempre hem d'obeir i executar les ordres d'aquell de dalt, el cervell ? "
"Si no tenim capacitat d'escollir i decidir, no som lliures. Per què ? " És clar que no tenien la resposta, però si que tenien tot el dret a queixar-se i el deure implícit de fer-se fotre. Com tothom.

Les mans es preguntaven... " Per què aquest home que tant ens necessita i tan ens fa servir, no ens cuida com caldria ? Ens embruta de fang, terra, pols i porqueria de tota mena. I els pobres dits ? Agafant, sovint, el més gruixut i llarg, el que no era de la colla - el que anava pel seu compte - sacsejant-lo fins a fer-lo esclatar i deixar-lo reduït a la mínima expressió volumètrica, o ficant-los per tots els forats propis: fent burilles, treien el cerumen... ; i per forats d'altres, per davant i per darrera, untant-los amb tota mena de fluïts de viscositats distintes. Una mica d'aigua i sabó, de tant en tant, és l'única atenció rebuda."

Les mans s'anaven preguntant més coses, però ara d'una manera ràpida, difosa i inintel·ligible, com espirals que s'estenien a velocitat llum. Aquesta caòtica situació superava al subconscient i va decidir transferir-la al conscient el qual, sobtat per la cridòria i per l'anunci amenaçador de reviure el somni, va fer-se càrrec del problema. El subconscient es retirà a descansar. Avui ja en tenia prou.

Quan l'home es va despertar, amarat de suor, va recordar vivament el somni que havia tingut - tan clar que no li calia recórrer a l'oniromància per saber-ne la seva significació - i, mirant-se les mans, amb els ulls humitejats, va sentir un afecte especial per elles. Volia fer el propòsit d'esmena, però la veu de la seva dona, cridant .... Que no has d'anar a treballar ? li'n va fer desdir en aquell moment. És la realitat, que no entén de somnis, i que engega el procés d'oblit dels propis compromisos. Potser un altre dia, qui sap ....

Comentaris

  • BENVINGUT[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 28-12-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu relat i he pogut descobrir que era el teu primer escrit a RC.
    Benvingut doncs i ho celebro perquè així augmentes la "plantilla" dels bons relataires.

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

173 Relats

313 Comentaris

140515 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com