El resplendor d'una llum.

Un relat de: Melangia

Els vells corcs
encara ressonen
a l'ànima.

Ressegueixen i
torturen l'esperit.

Enmig d'aquesta captivitat;
el resplendor d'una llum.

Una llum càlida que,
obre les portes a l'esperança.

Comentaris

  • melangia esparançada[Ofensiu]
    Gica Casamare | 30-09-2005 | Valoració: 10

    "Els vells corcs (excepcionalment escollit)
    encara ressonen
    a l'ànima."
    Comparteixo aquesta situació amb els teus versos, però obres la llum... una melangia esparançada per la llum de la sortida del cau on l'ànima és presa.

  • m'ha arribat intensament...[Ofensiu]
    ROSASP | 15-09-2005

    Amb el regust d'un dolor que es va esvaint lentament, d'entre les ombres incertes neix un rajolí de llum. És el començament d'un lleu somriure que omple el cor d'esperances.

    Em ve al cap la imatge d'un tunel pel que es va avançant, obscur i agobiant. Però la força amagada que viu dins nostre ens fa anar endavant fins trobar la sortida...

    Un missatge que obre finestres i ventila melangies.

    Petons!

  • Llibre | 15-09-2005

    Un poema senzill, però amb un missatge ben clar: després d'un mal moment sempre es pot trobar una llum... una llum al final del camí.

    LLIBRE

l´Autor

Melangia

33 Relats

46 Comentaris

34497 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Nascuda enmig de l'esclat primaveral de flors i d'aromes frescos.

"Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur"

El meu correu electrònic és: Melangia_@hotmail.com