El reflex

Un relat de: Roget

Feia dies que pensava en tot el que m'envoltava i, continuant amb la rutina d'aquests, passejava pel caminet que conduïa a aquell manantial que tant m'agradava. Era un lloc tranquil i relaxant on poder distraure't i tindre algun moment de soledat. Mentre pensava, solament es sentia el soroll de les fulles seques trepitjades pels meus passos i el cant dels pocs ocells que encara no s'havien refugiat del fred.

Caminava pensant en la gent que m'envoltava. Sempre romanien remugant per alguna cosa. A cops uns es queixaven perquè feia fred i s'emprenyaven amb tothom, altres es cridaven perquè no es posaven d'acord i, fins i tot, algú es queixava perquè no sabia què fer. A més, ells anaven ràpid, neviossos, ansiosos… s'atabalaven ells mateixa i deixaven escapar detalls meravellosos que ja no tornarien mai.

Al seu voltant hi ha coses precioses, de les que apreciar és gaudir, però no són, sinó, per al seus ulls, cactus les tendres flors que els envolten i càlids deserts els dies de primavera. Però ells caminen, clavant-se les punxes imaginàries d'aquestes tendres floretes de les quals no saben gaudir. I caminen.

Vaig fer un sospir i m'aturí, ja havia aplegat al final del camí. Allí, en l'aigua del manantial, em veia reflectit. Però aquell qui veia no era com la resta de les persones que l'envoltaven. Ell feia dels cactus flors, perquè no volia ferir-se amb cadascun dels punxos sinó olorar les flares de les diferents flors. I gaudir. Caminar per gaudir.

Però potser tot això solament era el reflex, distorsionat per les xicotetes ones provocades per l'aire de la tardor i, si és així, contiuaré caminant fins aquell manantial fins aconseguir ésser el reflex que aquell dia vaig veure en l'aigua.

Comentaris

  • com un mirall d'aigua[Ofensiu]
    Avet_blau | 02-04-2007

    excelent relat roget
    m' agrada el teu estil
    em recorde prou la meua joventud
    tens bona fusta
    i molta sensibilitat

    gràcies
    Avet_blau

  • El reflex[Ofensiu]
    Bolet | 25-03-2007 | Valoració: 10

    M'he sentit identificat en això que dius. Molt bo el relat, escrius de puta mare xiquet. Arribaràs lluny.

  • eres l'amo rei...[Ofensiu]
    sucdetaronja | 25-03-2007 | Valoració: 10

    és una passada tot el qu escrius... tens tota la raó... la vida per si sola ja ens portarà coses fotudes... no cal buscar-se més. cal gaudir de cada moment, i trobar la màgia de cada lloc, cada gest, cada somiure...


    quan la resta del món es pregunta pq, jo dic, pq no!!

    un bes de taronja!

  • AiDuS | 24-03-2007 | Valoració: 10

    Xè! Tens tota la raó... Odie la gent aquesta que sols s'hi fixa en els xicotets problemes i que els fa grans! S'ha de ser optimista, i riure!
    De vegades m'ha acusat d'apartar els problemes, i no! No els aparte, simplement no els done importàcia, si s'ha de solucionar, ja es solucionarà, i si no... per a què preocupar-me massa?
    També diuen que és un pensament un poc hippie, t'ho sembla? Si és així, no m'importa que em diguen hippie!!

    Salut!!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Roget

Roget

33 Relats

105 Comentaris

35516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
[[Perquè la nostra vida és un relat]]

Xicon de Llíria (Camp de Túria), 17 anys i estudiant d'humanistic en 2n de batxillerat.

Sempre m'ha agradat llegir, de tot un poc. Ara m'ha donat per escriure i em sembla que continuaré fent-ho. M'agrada crear estes historietes, unes reals, altres d'imaginaries...