El primer petó

Un relat de: llamp!

Ara és moment de reflexió,
una pausa en el nostre recer.

Tot depèn de la nostra decisió,
un pas endavant hem de fer.

Només un pas per a l'acció,
el fet simbòlic ha de ser.

I no té perquè causar impressió,
un gest, una mirada, un petó sincer.

El què importa és la intenció,
perquè enamorat vull seguir essent.

Com que no compta la indecisió,
que digui el què vulgui la gent.

Que jo et vull sense contemplació
i que diguin i que vagin dient.

Amb tú viuria tota l'acció
de la vida, tot camí fent.

Mica en mica es perd la cohibició
fruit del què cada dia aprenc i sé.

Que no manqui de tots dos participació,
que amb tú els errors passats no cometré.

Poder desfermar la il.lusió,
sense, per això, ésser imprudent.

Donar-me a tú sense restricció,
és tot el què anhelo conscientment.

Poso pautes com a condició,
perquè l'amor té les seves fases.

I tú vols la igualtat, tinc la sensació.
Com si un pacte haguéssim fet.

T'estimo, més que tot et tinc estimació,
i no vull deixar-te escapar, et diré.

De mals n'he patit, i de submissió,
un passat buit de significat, jo tingué.

Mira, pensa i no perdis concentració,
tot el què et dic és molt valent.

Ningú ho ha plantejat amb tanta convicció,
no tú, no jo hem d'estar tement.

Però aguaita el futur, quina composició!
Veure'ns a nosaltres és tot sentiment.

Fem goig i goig escampem sense condició,
veig un futur pròsper i molt decent.

A pols ho hem guanyat, no és exageració.
Ens ho mereixem i així jo ho entenc.

Amor, tinc una conclusió,
de tots els petons, em quedo amb el primer.

Comentaris

  • bonic[Ofensiu]
    Xavi | 11-05-2006 | Valoració: 8

    el primer petó de les persones a qui estimes o has estimat sempre és el més pur, el més nerviós, el més encisador, el millor.