Cercador
El preludi de la fi del món
Un relat de: betixeliEl campanar engega el seu repic frenètic, i amb l'apagada de l'enllumenat tot s'alenteix, fins i tot les campanes, que ara sembla que només sonin d'esma.
La plaça Vella es submergeix en la més profunda negror de la nit, on ni els grills dels afores s'atreveixen a delatar la seva presència. Silenci, un silenci d'inquisició, un silenci adrenalínic que perfila l'avantsala tenebrosa del correfoc.
Poc a poc, amb el va i ve d'una flama esporuguida pel vent, el carreró que voreja l'església deixa entreveure unes ombres robustes, d'homes amb capa i el cap cobert, que sostenen, a l'alçada dels ulls, uns ciris de procedència profana.
En els balcons de més enllà, s'obre la veda amb els primers murmuris, "guaita'ls són allà!" i els calfreds recorren les espinades, mentre l'olor de la pólvora omple els narius de valents i porucs.
Tot fent-se lloc entre la multitud, la processó de diables arriba al bell mig de la plaça, amb pas solemne fan la rotllana de rigor i -Shack!- encenen la darrera flama.
El soroll de la metxa dona el tret de sortida. Els tabals arrenquen de cop, i la dansa macabra incendia tot el poble. Ara, ben lluny del silenci, l'ambient s'omplirà de salts, xiscles, corredisses i rialles i, per descomptat, també alguna socarrada.
La plaça Vella es submergeix en la més profunda negror de la nit, on ni els grills dels afores s'atreveixen a delatar la seva presència. Silenci, un silenci d'inquisició, un silenci adrenalínic que perfila l'avantsala tenebrosa del correfoc.
Poc a poc, amb el va i ve d'una flama esporuguida pel vent, el carreró que voreja l'església deixa entreveure unes ombres robustes, d'homes amb capa i el cap cobert, que sostenen, a l'alçada dels ulls, uns ciris de procedència profana.
En els balcons de més enllà, s'obre la veda amb els primers murmuris, "guaita'ls són allà!" i els calfreds recorren les espinades, mentre l'olor de la pólvora omple els narius de valents i porucs.
Tot fent-se lloc entre la multitud, la processó de diables arriba al bell mig de la plaça, amb pas solemne fan la rotllana de rigor i -Shack!- encenen la darrera flama.
El soroll de la metxa dona el tret de sortida. Els tabals arrenquen de cop, i la dansa macabra incendia tot el poble. Ara, ben lluny del silenci, l'ambient s'omplirà de salts, xiscles, corredisses i rialles i, per descomptat, també alguna socarrada.
Comentaris
-
Molt bo[Ofensiu]Encarna Romero | 19-02-2014 | Valoració: 10
M'agradat molt. Una abraçada, betixeli.
-
Intensitat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 17-02-2014 | Valoració: 10
Aquest relat sembla una part, potser un pròleg, d'una novel·la. Enganxes al lector amb quatre ratlles magnífiques, plenes de coneixement i encisament. El fet de deixar la plaça i els carrers a les fosques donen al relat una intensitat paorosa. Com sempre, la teva mà literària és fantàstica, escrivint poesia o prosa. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
91259 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten