EL PAS DEL TEMPS

Un relat de: Materile


EL PAS DEL TEMPS

En Martí, vençut pel pes dels últims mesos, s’havia ajagut al llit. Lentament, amb els ulls closos, s’havia deixat endur pels records, pels sentiments... Sentia la fredor de la solitud. Un estrany desassossec el visitava cada dia des que no hi era la Núria. Feia un mes que l’havia deixat. En tres mesos havia envellit deu anys. Tot s’havia acabat precipitadament, només li quedaven els dos fills i un munt de records de tots colors.
Ara, se sentia acabat. No es veia amb cor de continuar amb els projectes que havia començat amb la Núria. Sense ella res tenia sentit. No sabia ni què havia de fer amb el que li quedava de vida.
El timbre va sonar unes quantes vegades fins que el va retornar a la realitat. S’aixecà del llit amb penes i treballs i, arrossegant els peus, amb aquelles sabatilles rosegades pel fregadís del dia a dia i que la Núria cada dia li retreia: “Martí, t’has de comprar unes sabatilles; qualsevol diria que ens falten els diners...”, seguí passadís enllà. Obrí la porta i la cara se l’il•luminà.
–Què feies, papa? No m’ho diguis, ja ho sé...
–No puc evitar pensar-hi, filla!
En Martí recorda, com si fos ara, quan la Núria arribà de la visita al metge, i ell parà d’escriure i la interrogà amb la mirada. Ella li va fer un petó i va seure a la butaca. Seriosa, li digué: “Els resultats de les proves donen positiu: tinc càncer. La setmana que ve m’operen”. En Martí se la mirà atònit; no podia ser!
Aquells dies van ser angoixants. Tot va anar molt de pressa. L’operació va ser un èxit, sempre ho diuen. Però a l’any just de l’operació va morir de metàstasi.
Tot s’enfosquí i la llum no tornà, però ell havia de continuar vivint per la seva família.
–Et quedaràs a sopar amb mi? Ja saps que no puc passar sense tu.
La seva filla era igual que la Núria.
–Sí, papa, com cada dia. Cada dia vindré...


Comentaris

  • M'has tocat la fibra![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 06-05-2015

    Justament porto una colla de dies molt preocupada per una cosina que ha fet una metàstasi i està en ple tractament de quimio. Poques esperances, tot molt dur.
    Amb el teu relat m'has tocat la fibra, he vist la imatge de la Núria donant la mala notícia al seu home i la tristor de la parella, així com la soledat posterior d'en Martí en perdre la seva dona. Per sort pot comptar amb el gran ajut de la filla que, gràcies a ella, de ben segur, podrà ajudar a remuntar els ànims abatuts.
    Una història molt dura, però real i amb una dosi enorme d'amor i bondat.
    Una abraçada, Materile, tot esperant que estiguis molt millor.

  • M'he emocionat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-04-2015

    mentre llegia aquest relat que traspua amor i enyor . Sort que al Martí li queda el de la seva filla. Pobre Martí! M'gradaria poder donar-li una forta abraçada.
    Et felicito per aquest entranyable relat i desitjo, de tot cor, que tu estiguis totalment recuperada.
    Una forta abraçada, benvolguda Mª Teresa.

  • He vist en Martí![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 18-04-2015 | Valoració: 10

    He vist en Martí! L’he vist aclaparat, immers en els records... que és el que ens queda.
    La vida continua, i la visita de la filla minva un xic el dolor i amoroseix l’absència.
    —Joan—

  • Ben portat[Ofensiu]
    Naiade | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Un relat trist i punyent, massa real i ben conduit per a no sentir el dolor d’en Martí. La vida segueix i no podem fer res per evitar aquest dolor, aquest patiment; tan sols pal•liar-ho amb la companyia dels que més estimem.
    Una forta abraçada

  • les malalties, el dolor, l'infortuni...[Ofensiu]
    teresa serramia | 18-04-2015

    ens persegueixen infatigablement.....
    però la nostra voluntat de ser FELIÇOS, la nostra lluita per la joia..., no decaurà....MAI....mentre hi hagi qui ens regali el seu AMOR..la seva AMISTAT...i això és el que fas tu, Maria Teresa.., regalant-nos el millor de tu en els teus relats tan especials-.......Gràcies, guapa i..........ENDAVANT.........SEMPRE...

  • les malalties, el dolor, l'infortuni...[Ofensiu]
    teresa serramia | 18-04-2015

    ens persegueixen infatigablement.....
    però la nostra voluntat de ser FELIÇOS, la nostra lluita per la joia..., no decaurà....MAI....mentre hi hagi qui ens regali el seu AMOR..la seva AMISTAT...i això és el que fas tu, Maria Teresa.., regalant-nos el millor de tu en els teus relats tan especials-.......Gràcies, guapa i..........ENDAVANT.........SEMPRE...

  • les malalties, el dolor, l'infortuni...[Ofensiu]
    teresa serramia | 18-04-2015

    ens persegueixen infatigablement.....
    però la nostra voluntat de ser FELIÇOS, la nostra lluita per la joia..., no decaurà....MAI....mentre hi hagi qui ens regali el seu AMOR..la seva AMISTAT...i això és el que fas tu, Maria Teresa.., regalant-nos el millor de tu en els teus relats tan especials-.......Gràcies, guapa i..........ENDAVANT.........SEMPRE...

  • Les sabatilles[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Aquest calçat com a símbol d'un benestar. La comoditat dels peus allà dins, malgrat el seu desgast. Comprenc molt bé el protagonista. Les sabatilles, el pare, la filla, el passat, el present, la realitat, el sentiment, tot, tot el relat desprèn una humanitat pròpia de les persones amb humanitat com tu, Maria Teresa. Una abraçada.

    Aleix

  • Mons paral·lels...[Ofensiu]
    deòmises | 17-04-2015

    ...i pèrdues sentides. Un relat bell i lineal, amb un únic salt temporal que llisca, tan cadenciós com punyent, per la narració sense grinyols. Un relat que invita a allargar-lo i a indagar en aquesta història...


    d.

  • Real i punyent[Ofensiu]
    brins | 17-04-2015 | Valoració: 10

    Quin sentiment d'amarga buidor tan ben descrit, Maria Teresa, Has aconseguit submergir-te dins de la tristesa i del dolor que comporta la pèrdua d'un ésser estimat.

    El maleït càncer no fa mal tan sols al cos de qui el pateix, també fa estralls a la vida d'aquelles persones que l'estimen. Ho sé per experiència... i potser per això el teu relat m'ha colpit tant.

    Un petó molt fort, benvolguda Maria Teresa,

    Pilar



  • La bossa plena[Ofensiu]

    En Martí té la bossa plena de bons moments viscuts, d'afectes...però una gran buidor pel punt i a part que el destí li ha procurat. La vida es continuarà escribint malgrat tot, amb l'ajut de la filla i la companyia inestimable de l'escriptura.

    Un relat ben real molt ben explicat, Materile!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-04-2015 | Valoració: 10

    Precios
    Montse

  • En Martí té sort[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-04-2015

    En Martí té sort. Té uns records, de tots colors com bé dius, de la vida compartida amb la seva dona. Té una filla que l'estima i el va a veure cada dia. I, com has deixat entendre, ESCRIU!
    Segur que se'n sortirà!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: