EL PAS DEL TEMPS

Justament porto una colla de dies molt preocupada per una cosina que ha fet una metàstasi i està en ple tractament de quimio. Poques esperances, tot molt dur.
Amb el teu relat m'has tocat la fibra, he vist la imatge de la Núria donant la mala notícia al seu home i la tristor de la parella, així com la soledat posterior d'en Martí en perdre la seva dona. Per sort pot comptar amb el gran ajut de la filla que, gràcies a ella, de ben segur, podrà ajudar a remuntar els ànims abatuts.
Una història molt dura, però real i amb una dosi enorme d'amor i bondat.
Una abraçada, Materile, tot esperant que estiguis molt millor.

mentre llegia aquest relat que traspua amor i enyor . Sort que al Martí li queda el de la seva filla. Pobre Martí! M'gradaria poder donar-li una forta abraçada.
Et felicito per aquest entranyable relat i desitjo, de tot cor, que tu estiguis totalment recuperada.
Una forta abraçada, benvolguda Mª Teresa.

He vist en Martí! L’he vist aclaparat, immers en els records... que és el que ens queda.
La vida continua, i la visita de la filla minva un xic el dolor i amoroseix l’absència.
—Joan—

Un relat trist i punyent, massa real i ben conduit per a no sentir el dolor d’en Martí. La vida segueix i no podem fer res per evitar aquest dolor, aquest patiment; tan sols pal•liar-ho amb la companyia dels que més estimem.
Una forta abraçada

ens persegueixen infatigablement.....
però la nostra voluntat de ser FELIÇOS, la nostra lluita per la joia..., no decaurà....MAI....mentre hi hagi qui ens regali el seu AMOR..la seva AMISTAT...i això és el que fas tu, Maria Teresa.., regalant-nos el millor de tu en els teus relats tan especials-.......Gràcies, guapa i..........ENDAVANT.........SEMPRE...

ens persegueixen infatigablement.....
però la nostra voluntat de ser FELIÇOS, la nostra lluita per la joia..., no decaurà....MAI....mentre hi hagi qui ens regali el seu AMOR..la seva AMISTAT...i això és el que fas tu, Maria Teresa.., regalant-nos el millor de tu en els teus relats tan especials-.......Gràcies, guapa i..........ENDAVANT.........SEMPRE...

ens persegueixen infatigablement.....
però la nostra voluntat de ser FELIÇOS, la nostra lluita per la joia..., no decaurà....MAI....mentre hi hagi qui ens regali el seu AMOR..la seva AMISTAT...i això és el que fas tu, Maria Teresa.., regalant-nos el millor de tu en els teus relats tan especials-.......Gràcies, guapa i..........ENDAVANT.........SEMPRE...

Aquest calçat com a símbol d'un benestar. La comoditat dels peus allà dins, malgrat el seu desgast. Comprenc molt bé el protagonista. Les sabatilles, el pare, la filla, el passat, el present, la realitat, el sentiment, tot, tot el relat desprèn una humanitat pròpia de les persones amb humanitat com tu, Maria Teresa. Una abraçada.

Aleix

...i pèrdues sentides. Un relat bell i lineal, amb un únic salt temporal que llisca, tan cadenciós com punyent, per la narració sense grinyols. Un relat que invita a allargar-lo i a indagar en aquesta història...


d.

Quin sentiment d'amarga buidor tan ben descrit, Maria Teresa, Has aconseguit submergir-te dins de la tristesa i del dolor que comporta la pèrdua d'un ésser estimat.

El maleït càncer no fa mal tan sols al cos de qui el pateix, també fa estralls a la vida d'aquelles persones que l'estimen. Ho sé per experiència... i potser per això el teu relat m'ha colpit tant.

Un petó molt fort, benvolguda Maria Teresa,

Pilar

En Martí té la bossa plena de bons moments viscuts, d'afectes...però una gran buidor pel punt i a part que el destí li ha procurat. La vida es continuarà escribint malgrat tot, amb l'ajut de la filla i la companyia inestimable de l'escriptura.

Un relat ben real molt ben explicat, Materile!

Precios
Montse

En Martí té sort. Té uns records, de tots colors com bé dius, de la vida compartida amb la seva dona. Té una filla que l'estima i el va a veure cada dia. I, com has deixat entendre, ESCRIU!
Segur que se'n sortirà!