El número 0

Un relat de: Josoc
El número 0
Avui a l’entrar a l’ascensor del Mercat per sortir al carrer he hagut de marcar, com sempre, el número 0. Però avui m’ha fet una gran impressió, No m’havia passat mai, però... què volia dir marcar el 0? Cap on em portaria? El 0 és la negació, el no res, el suspens...I aquest volia jo que fos el meu destí? Quin malson, no? Trobo que hi podria haver la B de baix o la PB de planta baixa, però un 0?
Estic segura que l’he polsat mil vegades aquest número per baixar, però mai m’havia fet la impressió d’avui.. Potser perquè he dedicat bona part de les vacances a la lectura del llibre de l’Espinàs “Una vida articulada” fonamentat en els petits detalls que es troben cada dia arreu i també n’acabo de llegir, en les últimes 24 hores, un de l’Albert Espinosa que... no sé, que m’ha deixat l’ànim a punt per analitzar sentiments.
Zero! Zero d’això, zero d’allò... res de res dit en breu... i cap allà volia anar? Cap al no-res? Sort que era mentida, he arribat ben aviat al carrer ple de gent i animació, ple de vida en circulació, just on volia arribar. Una mentida més o una mala interpretació o ganes de buscar tres peus al gat, però no sé si tindré valor el dia que hi torni (que serà aviat) de tornar-lo a polsar... i si aquell dia digués la veritat? I em pregunto: existeix el no-res?
I com que es veu que tinc la sensibilitat més acusada aquests dies també m’he fixat especialment en una frase que m’ha arribat pel Facework: Sempre hi ha una segona oportunitat que és... demà. No sé si m’enteneu... Que no vull anar al no-res, ni avui ni demà ni mai! Ni quan em mori, ja que espero que hi hagi un altre estil de vida al que es pugui arribar polsant l’Àtic, que aquest sí que té existència real i és prop del cel. Desvariejo?

Comentaris

  • Divagacions...[Ofensiu]

    Divagacions, filosofades, jo, t’asseguro que no ho sé pas què és el que has escrit, però també reconec que no m’ha deixat indiferent. Bones preguntes!
    Continua escrivint, Montserrat, continua.
    —Joan—

  • Una bona pregunta[Ofensiu]
    Materile | 05-11-2014 | Valoració: 10

    Sovint, més del que pensem, solem filosofar; la majoria de les vegades no en som conscients.
    M'ha agradat aquesta pregunta que t'has fet: tens raó; el número 0!, què vol dir? No és cert: quan arribes al 0 la vida continua i la gent t'arrossega cap enfora, cap endins, però sempre cap un lloc. El no-res ningú ho sap; potser només és una imaginació, una explicació a allò que no podem explicar, avui.
    M'ha agradat i m'agraden els teus relats, Montserrat. Saps? abans que m'operessin et trobava a faltar. Vas estar molt temps sense donar senyals de vida, i vaig pensar molt en tu. Després, he estat jo. Un malaït càncer m'ha deixat fora de combat durant molt temps; ara, començo a animar-me, tot gràcies als amics relataires. És emocionant saber que no ets un no-res, i que tens amics, i escrius pensant que davant d'una pantalla hi ha algú que vol llegir-te.
    Gràcies, Josoc, per les teves paraules. M'han animat molt! Una abraçada
    Materile (Maria Teresa Galan)




  • Interessant reflexió.[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 28-10-2014

    Mai havia parat compte en tots els zeros que hi han per arreu i el que poden significar. Curiós i fa pensar.

  • Filosofes[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-10-2014 | Valoració: 10

    No desvarieges, filosofes. Mai hagués pensat que el número 0 donés tant de si. M'ha agradat tot el seguit de reflexions que hi fas al seu voltant. ara, si penses que el 0 d'un ascensor és simplement el mateix que Planta Baixa, potser estaràs més tranquil.la. Una de dos, o li dones voltes o no. A mi m'ha encantat que n'hi donis. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

119 Relats

500 Comentaris

102728 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.