El noi de l’Hortènsia [ i 8 ]: Epíleg

llegir els comentaris que fan els demés relataires, no sé si per mandra o par manca de temps. Però, en aquest cas, he llegit el que t'ha fet la Mercè Bellfort i ratifico cadascuna de les seves paraules sense rebutjar-ne ni una. Ets un escriptor brillant, ben documentat i amb un domini de la llengua extraordinari.
Què més puc dir? Res més, que Déu et doni molts anys de vida per a que ens delectis amb els teus escrits.

Una abraçada de revetlla!

Hem arribat, mitjançant aquest "Epíleg", a conèixer les darreres voluntats del nostre personatge Arnau de Castissent, el qual ens ha tingut pendent dels seus moviments al llarg d'uns quants capítols.
Capítols molt ben trenats, amb un interès per part del lector que ha anat "in crescendo". Bona feina la teva de presentar la vida de l'Arnau en aquest concurs sobre "El cicle de la vida" com una unitat al voltant de la qual ha girat tot l'entrellat.
Més enllà de l'interès de la trama el que destaco i valoro especialment és el domini lingüístic que has demostrat així com la magnífica ambientació que ens has ofert. Ajuntant ambdós atributs es pot dir que hom té ben guanyada la partida. O el joc: el joc d'escriure i saber transmetre mitjançant la paraula acurada, selecta.
Per tot plegat et vull felicitar tot desitjant que aquest art teu no s'acabi mai.
Una abraçada i moltes gràcies pels excel·lents comentaris dels quals deixes bona constància en aquesta pàgina nostra de relataires lletraferits: RC.

M'agrada
Montse

La cinta de seda unia els dos volums de les Œuvres poétiques d'Adam de Saint-Victor (edició de 1858-1859) per la pàgina 41 del volum primer [I-41] i la 189 del segon [II-189]; així mateix, els números 8 i 1 feien referència a les estrofes que apareixien a les respectives pàgines:

Cur, quod Virgo peperit,
Est Judaeis scandalum?

[Per quina raó, el que la Verge parí
és motiu d’escàndol pels jueus?]


Salve, mater Salvatoris,
Vas electum, vas honoris,
Vas coelestis gratiae;
Ab aeterno vas provisum,
Vas insigne, vas excisum
Manu Sapientiae!

[Salve, mare del Salvador,
vas d’elecció, vas d’honor,
vas de la gràcia celestial;
vas predestinat des de l’eternitat,
vas insigne, vas excavat
per la mà de la Saviesa Divina.]

A més a més, cal remarcar que entre les imatges marianes de la capella hi havia una marededéu sagrari que Arnau havia comprat a un antiquari mallorquí. D’altra banda, val a dir que ambdues cites es refereixen al dietari original, ja sigui per facilitar indicis del lloc on estava guardat, ja sigui per insistir en la importància que tenia respecte del bon nom de la família i de la seva seguretat i salvaguarda de cara a possibles atacs de qualsevol persona hostil.

De moment, deixem a la perspicàcia de cada lector la interpretació de l’entrellat.