El Nadal passat

Aquell Nadal seria diferent. Amb els pares havíem decidit anar a l'antiga casa pairal.
Cada any hi havíem anat a passar uns dies per les Festes de Nadal. Des que els avis no vivien no hi vàrem tornar més.

Abans, les festes eren una gran troballa amb tota la família, plena d'alegria i disbauxa. L'àvia cuinant a tothora, els nostres pares, guarnint la casa, parant la taula, amb tot el que l'àvia guardava només per aquells dies, estovalles de fil, vaixella de porcellana, copes antigues de cristall dels besavis...
L'avi, sempre tenia la llar de foc encesa, era molt acollidor, tots ben amuntegadets davant el foc i l'avi parlava i parlava, els grans, quasi ni l'escoltaven i els petits, cinc, entre tots els cosins, rèiem en veure com s'enfadava, llavors ell …
Quants records em varen venir a la ment davant aquella llar ! Els darrers, de quan tenia uns cinc anys. L'any passat amb 15 anys ho vaig trobar tot petit i rònec.


La mare, emocionada i nerviosa, només entrar a la casa , es posà a plorar en un racó de la cuina.
El pare, semblava esperitat, d'aquí cap allà entrant bosses i queixant-se del fred que hi feia.
Jo, amb els meus sentiments contradictoris, sense saber que fer.

Aquell va ser un dia estrany, ningú parlava amb ningú, els tres feinejant i lluitant amb els nostres estats d'ànim ben diferents. Durant el dia, no vàrem tenir ganes de fer menjar, anàvem picant d'allò que havíem portat. En fer-se fosc, amb la casa amorosida per l'escalfor de la llar de foc i els calefactors, que havíem posat a cada habitació, ja ens sentíem a casa.

Arraulits davant el foc, compartint les torrades de pa amb all i la llonganissa feta a la brasa, ens miràvem i les rialles parlaven per nosaltres. En acabar de sopar, la mare va prendre el paper de l'avi i, com qui obre els calaixos d'una antiga còmoda, va començar a parlar i parlar, revivint records. Jo, embadalida, anava obrint també les petites capses dels meus, tot entrant en un diàleg cada cop més engrescador. En l'eufòria, sense adonar-nos-en, barrejàvem escenes o les magnificàvem. El pare ens escoltava, rectificant-nos de tant en tant.

La vetllada va ser inoblidable, les hores passaren sense presa.
Ens adonar-nos que quasi era de dia, vam sortir, ben abrigats, a caminar fins aquell turó, on ens portava l'avi cada matinada del dia de Nadal, per contemplar la sortida de sol.
Ben abraçats, vàrem assistir al naixement d'aquell dia que havia de canviar per sempre, la nostra manera de viure els darrers Nadals.


Ahir, 24 de desembre, en tornar a entrar a la nostra casa pairal, tots sabíem que havíem de fer per posar-la a punt. Tornàvem a tenir la casa plena, amb la tota família que havíem reunit.

Per nosaltres, ha canviat la concepció dels Nadals, des d'aquest any, seran la continuïtat d'una tradició familiar que hem aconseguit fer renéixer.

...................................................


Núria 25 de desembre 2009