El minut que passa pàgina

l'altre dia, parlant amb tu pel msn, just en el moment que sorties a saludar-me, em va venir al camp: "llampi qui pugui!!!" jaja, sí, de debò, se'm va passar dir-t'ho, però em va fer molta gràcia que inconscientment se m'adaptés el "campi qui pugui" al teu pseudònim!

Ostres! no sé si l'has modificat o és que mai l'havia llegit detingudament, però ostres! més de 20 feines! deu ni do! (no m'agrada la idea de restar sempre a un mateix lloc, i menys tal i com estan les coses pels treballadors actualment). M'agrada el sense trobar mai l'estabilitat desitjada.

Sempre em faig un embolic amb les identitats dels relataires al web,en persona, pel msn... buff! i amb tu també em passa, perquè ara dubto de si vaig encertada, però oi que el primer cop que ensvam conèixer va ser al sopar de Gràcia? que anaves amb la Gemma?

Del poema, em quedo sobretot amb el fragment:
La vida gira, tomba, trepa,
s'enfonsa, s'enfila sense condició
i nosaltres dubtem, considerem,
volem, demanem amb adicció.


ens seguim veient!
gem's kispareta

(aps! per cert! ara ho recordo! lo del "llampi qui pugui" va ser perquè al nik del msn hi tens llamp(li) per a veure el llamp, oi? i en llegir llampi, em va venir al cap!)

apalins, nus veim!