El meu rècord de lectures i comentaris a RC: petita crònica no apta per a cristians de pell fina

Un relat de: lluisba

Fa uns dos anys que escric textos diversos i dispersos a RC, i sempre he obtingut una moderada quantitat de lectures, comentaris i puntuacions. No m'ha interessat mai massa arribar al cim de la piràmide, i per això escric coses agradables i d'altres que no ho són tant. Louis-Ferdinand Céline va fer una novel·la desagradable que encara es ven. En Chuk Palahinuk altre tant, i mira tu l'èxit: el bon home està folrat i el seu blog és dels més visitats del món. I no em direu que "El club de la lluita" sigui una lectura simpàtica, enrotllada ni agradable. Hi ha qui diu que vomita.
Jo no pretenc ser enrotllat ni fer vomitar ningú. prou feina tinc amb mi.
I per això em sorprenc i encara no processo bé l'èxit de lectures i comentaris del meu text "Mort d'un bisbe". És obvi que els cristians em creen neguit, i que el catolicisme em molesta des d'una perspectiva teòrica, antropològica, humanista. I és cert que gasto humor, ironia i fins i tot mala llet quan em ric d'ells i de la seva pobresa conceptual. D'altra banda, els meus textos són una edulcoració, descafeïnació, una ridiculesa al costat del que han escrit grans mestres del pensament. Nietszche, per exemple, que hauria de ser lectura obligatòria.
Però vivim en un país petit d'enorme complexitat. Un país amb exàmens supesos i pendents de recuperació. Les famoses assignatures pendents d'Espanya i de Catalunya.
Resulta divertit i alhora penós que parlar d'un capellanet de poble aporti insults viscerals, d'una agressivitat inesperada.
Jo pensava que els cristians, malgrat tot, mantenien les formes en nom de la pietat i del perdó, però és ben obvi que no. En el fons celebro que sigui així, que facin pública la seva nul·la cintura, el seu nul sentit de l'humor, la seva atàvica desmesura en castigar, culpar, cremar, jutjar, maleir, excomunicar, demonitzar. En evangelitzar a cop de martell com han anat fent des dels principis, gairebé.

Lluny de la democràcia, dels drets, de la filosofia, de la raó. Lluny de tot i només aprop del terror. Com sempre.

Un cristià de RC s'ha dedicat a resseguir els meus textos a RC per puntuar-los amb un 1 (perquè el zero no és opció), i així m'ha fet baixar la puntuació. En la seva croada, inspirada per la ira de Déu, potser no s'ha adonat que ha augmentat el nombre de visites del meu compte. Suposo que Déu li ha donat la ira, però no la saviesa, tal com sol passar. Ni la subtilesa, ni l'elegància. Bon cop de falç, cristians de la terra...!

No voldria acabar aquesta aportació sense dir: que el debat sobre creences, déus, fes i demés metafísiques és un debat en el qual hom es pot divertir. Deu ser millor debatre de forma divertida que no pas cremar ateus a la foguera, bruixes, cismàtics, templers, dubtosos, crítics.

Per la meva banda, sento unes ganes terribles de cremar esglésies. però em comporto i em conformo amb què els treguin les subvencions. Amb què eliminin qualsevol aportació a les escoles cristianes. Accepto que es paguin ells els seus vicis, tal com jo faig amb els meus. I en cas contrari encara ofereixo una opció: vull que rebin subvenció els islàmics, els budistes, els testimonis de jehovà, els ba'ahistes, els sufís, els espiritistes, els evangèlics del darrers dies, els mormons, els animistes, els aura-mazdistes, els totèmics, els moonistes, els amon-raïstes, els rastafaris, els satànics (àdhuc, tant els luciferians com els altres), jihadistes palestins i iraquians, etc.
Qui no ha posat bombes en algun moment de la història?
I els meus, els anarquistes, també ho han fet. Que consti. I em dol que en Garacía Oliver metrallés el pobre bisbe de Saragossa, quan viatjava junt al seu "nebot" dins d'un cotxe de luxe.

Per això: demano disculpes als qui hagi ofès (a tots menys als que ja no mereixen disculpes després dels seus comentaris hooliganians). Resulta curiós i simptomàtic veure que de tota la llista, només s'han molestat els cristians. Quina estranya tradició de violència els empara?

Comentaris

  • Voto nul[Ofensiu]
    Divagador | 14-11-2008

    Ep!

    Normalment sóc dels que no valoro. Fins ara no valorava valorar a algú amb un numero.

    Continuo pensant el mateix, de tots valtrus, que respecto el que feu, però no voleu dir que les tecles us han arribat al terrat?

    Salut i Paraules.

    En tot cas està bé discutir i parlar, però s'ha de saber (tots els que us esteu insuflan de paraules): posar-vos d'acrod en que no us posareu d'acord és un gran avenç en la era de l'homus i la donus d'aquesta boleta de sorra, aigua i verd ciment.

  • Tio, tens un problema![Ofensiu]
    olimarvirtual | 18-10-2008

    Saps què és el que et sap més greu? Que et puntuin amb un 1 i això et faci baixar el promig. jajajaj
    Sabies que per escriure no n'hi ha prou de posar bé els punts i comes?
    Sabies que s'han de dir coses amb cap i peus i amb una mica d'ordre'
    Sabies que per ser escriptor no només hom s'ho ha de pensar que ho és?
    Tu et creus un gran escriptor; un gran pensador; et creus un tipus intel·ligent però jo dubtaria de totes aquestes coses.
    Els teus arguments són tan coneguts, tan podrits (em refereixo a gastats i vells) que ja ningú els fa servir. Bé: continues fent-los servir tu perquè no en tens cap més.
    Els cristians que tu dius ja ho han superat tot això i n'han sentides de més fredes i de més calentes que tota aquesta porqueria que aboques tu pel broc gran.
    Havent-te llegit una mica per sobre (no hi vull perdre més temps amb tu) m'he adonat que la única cosa que pretens és augmentar el teu EGO, que el tens molt gran.
    Dones recomanacions a la gent a tort i a dret i valdria que te les donessis a tu mateix.
    Ah, i jo no sóc cristiana. Però sóc ben educada, cosa que no es pot dir de tu.
    Adeu-siau i tapa't!!

  • Bona nit i bona sort !.[Ofensiu]
    Alberich | 18-10-2008 | Valoració: 10

    Acabo de descobrir la teva prosa i els teus relats, carregats de força i d'una sinceritat inusuals. També sembles llegit i empres una certa erudició que et surt amb espontaneïtat.
    Domines el llenguatge i sembles tenir les idees clares. (Et poso un deu i te'n vas de pet cap els meus autors preferits, doncs penso anar-te llegint).
    Jo no soc ningú per emetre crítiques -i menys per qüestions del que un hom opina-
    Que n'és de difícil ser tolerant !.
    Si t'agraden les trifulgues i els debats de la palestra de les creences: endavant les atxes!. Jo no m'hi poso.
    No puc amb la intolerància, ja fa anys que no parlo de déus: un bon dia vaig entendre que no era jo qui s'havia de justificar pel fet de no creure. Aquell que en sàpiga més, que s'expliqui, (tot i que m'emprenyen moltíssim els mormons aquells que et venen a recitar la bíblia en vers un diumenge al matí, trucant el timbre i fen-te fora de l'escalfor de la dona i, potser, incidint amb la ressaca de carajillo de la tertúlia del dissabte al vespre).
    Quan n'he tingut necessitat ja he sabut anar jo solet a cercar bíblies i evangelis, per continuar amb la certesa del No Res més Enllà.
    Avant!.
    Ramon

  • Al Faithfull[Ofensiu]
    lluisba | 18-10-2008

    No vull cap abraçada teva-No vull que em diguis amic ni company ni res semblamt. No vull cap mena de contacte amb tu. Lamento expressar-me així. Ho lamento profundament, de veritat.

    Però us heu excedit i ara estic emprenyat.

    Els laments cristians responen a una estructura de acte-penediment que ho resol tot. Però a mi se me'n fot.

    Si sou psicòpates o neuròti¡cs aneu al psiquiatre.

    Amb mi no cal parlar més,

    Qui es dedica a seguir (resseguir) els meus textos -o els meus comentaris a textos d'altres, encara més greu- té un problema seriós.

    Ja no m'aturo a pensar si tu ho has et o no. Com puc saber qui ha darrera d'un nik?

    M'és igual.

    M'agradaria no rebre mai més cap insult, i com que tu ho has fet, et demano su us plau que no t'adrecis mai més a mi.

    Resol els teus problemes. No comptis amb mi.

    És fàcil veure la meva adreça de correu i escriure'm. I més fàcil encara no fer-ho. Si et queda una mica de seny, oblida'm. Deixa'm en pau. Perquè no és una qüestió de creients o ateus: no vull saber res dels mal educats. Si ets hooligan, ves al futbol. A mi em deixes estar, I au, vés amb Déu.

  • És evident que ni em sento cristiana ni tinc la pell fina[Ofensiu]
    M.Salles | 18-10-2008 | Valoració: 10

    Ja sabeu què penso perquè ho vaig expressar en l'altre "debat". Així que no afegiré res més. Perquè ara podríem repetir arguments eternament, fins fer-nos pesats.

    I no vull avorrir més "l'audiència".

  • El que patirem[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-10-2008

    T'accepto les disculpes, però noi, quina barrila amb el capellanet, aquest mot li és més adient, ja que ell mateix s'ho diu. M'agradaria que el coneguessis.
    Un dels meus germans és anarco com tu, i el coneix, i tot i sentir-se a prop dels teus postulats socials, admira al mossèn en qüestió. Podríem dir que l'home és amic de la família (això ja t'ho vaig insinuar al fòrum, crec).

    I no cremis esglésies, carallot, que no veus que son uns espais magnífics per la música, per llegir poemes, i altres activitats lúdiques?
    Be, tu mateix, i t'he de comentar el nivell literari, com de costum en els meus comentaris.
    (Tot i que amb els teus no sempre hi penso en fer-ho).

    Aquest relat està força ben escrit, la puntuació ben col·locada, cosa que ajuda a respirar i fa més entenedor el missatge, un bon article amb alt nivell literari.
    El títol està ben trobat i adient a la teva línia picantona i provocadora, però més col·loquial que en altres ocasions. M'ha agradat llegir-lo, malgrat les discrepàncies que ens separen, de ben segur altres coses ens uneixen, cal trobar l'equilibri i sopar de tant en tant aplegats amb els amics.
    Salut company, i pren alguna cosa per les banyes, que la cua ja l'amagues prou bé, dimonis!

    Una abraçada

    Ferran

  • T'HE LLEGIT![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 17-10-2008 | Valoració: 10

    I com si d'una alumna es tractés, de cada escrit teu en trec una lliçó rebuda, no ho dic pas pel contingut, si no de la manera que dius les coses, a mi m'agrada llegir l'autor que escriu com si parlés, hi tu ho fas. Poses les puntuacions allà on han d'anar i amb això jo aprenc a fer els meus "inicis" com a escriptora. Et seguiré...!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

95492 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/