El meu poeta

Un relat de: Lady_shalott

Seductora imatge et tinc
amb la cigarreta als llavis
i respirant amb cura
l'alè de musa tràgica.

Aquella nit potser
com totes les altres,
impúdic et demanava el vers
i la tremolor de la paraula
girava com d'uns llavis
a uns altres llavis,
s'emmirallava en tu somrient,
com d'un gest estrany
desconegut,
irritant el recordo.

I si els dies
s'escapaven com sospirs,
i si la conversa
moria com dos silencis,
tan a prop l'un de l'altre
que jo et mirava confusa,
incapaç d'entendre aquell sabor
que tu tant t'estimaves.

Mentre besaves les lentes hores
jo et reclamava el desig furiosa,
però per mi
només presència buida,
trista i estèril,
esquerdant la meva
tan femenina i nostàlgica.

Seductor et recordo,
amb els ulls mig oberts
mig tancats,
i distret pensatiu
com si per un moment,
fossis el meu poeta.

Comentaris

  • M'ha agaradat[Ofensiu]
    Fada vermella | 21-11-2006

    "Creativa et recordo,
    amb els ulls mig oberts
    mig tancats,
    i distret pensatiu
    com si per un moment,
    fossis la meva poeta"


    un bes desde el sud!


    Fada vermella.

  • Windstalker | 24-09-2006 | Valoració: 10

    La rima no esta ben definida, pero això es el de menys...

  • he encertat[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 23-09-2006 | Valoració: 9

    He entrat en aquest poema portada pel títol. Perquè el títol m'ha fet pensat en aquella imatge que creem, prenent com a model una persona real. I d'aquesta imatge en fem un somni, un ideal. I li fem un altar al bell mig dels nostres versos, al bell mig dels nostres desitjos.

    Aquesta idea se m'ha confirmat quan he llegit la primera estrofa. Especialment, els dos darrers versos "i respirant amb cura l'alè de musa tràgica", versos, per cert, d'una bellesa corprenedora. El mot "tràgica" a més ajuda a remarcar la idea del romanticisme que volteja tot el poema. Romanticisme en el sentit més pur.

    El poema avança, carregat de versos d'una bellesa i delicadesa excel·lents. I entre les estrofes s'intueix la idea de distància, de silenci, de desig frustrat, de necessitat, de poesia. I m'atrau especialment la "presència buida, trista i estèril que esquerda la nostàlgia", impresioants, de debó.

    Mira que se'n poden arribar a dir coses sobre un poema! Suposo que és normal, penso, que cada persona interpreti un poema d'una manera diferent. Aquí et deixo la meva.

    Un poema excel·lent, xiqueta. Un barret per vós, ple de brillants estrelles!

    Una abraçadota.

    Salz.

    P.S. Moltes gràcies ;-)




  • dolçament íntim...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 01-05-2006 | Valoració: 10

    farcit d'uns sentiments que commouen l'esperit, un poema ple d'amor, de tendresa, ple de càlides mancances per amanyagar el cor ara, solitari. Ben construït i de caire intimista. M'he sentit plenament identificada, en aquesta femenina nostàlgia que descrius i que es vessa suament en els mots.
    Felicitats per la teva sensibilitat, Et continuaré llegint. 1 abraçada. ESPIRAL.

  • alaaaaaaaa!!![Ofensiu]
    helena | 01-05-2006


    Ostres, em recorda la poesia de William Blake.

    Una passada!


    Felicitats sinceres.


    helena

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson