El meu cant espiritual

Un relat de: Josoc
Premi VIOLA en els Jocs Florals de la Gent Gran del Vallès Occidental 2011






EL MEU CANT ESPIRITUAL
(Setmana Santa 2009)

Crec en tu, Jesús,
en l’estil de vida
que vas viure i predicar.
En l’espiritualitat,
introspecció i pregària.
En la solidaritat
vers tots els necessitats.
En la denúncia de
situacions injustes.

Vull sentir-me membre
d’una comunitat de fe,
vull enriquir-me amb
els teus memorials i evangelis.
Vull formar part dels que
es diuen seguidors teus,
agrupats, molts, en una església
de qui n’admiro alguns
i en discrepo d’altres.

Crec en la llibertat
de la meva consciència,
per poder ser-te fidel,
per jutjar què prové de tu
i que t’hi han anat afegint,
Lluitaré perquè el teu regne
s’implanti a la terra,
sense dogals que m’ofeguin
el sentit del bé i del mal.

Vull contrastar opinions,
estar al dia del meu entorn
i del que passa pel món,
per aportar allò que pugui on faci falta.
Tot i els dubtes i febleses
que sovint m’assalten,
vull seguir la teva causa
que sé que és justa.










Irradies el misteri
que anomenem Déu,
del que només per tu podem
intuir-ne l’essència.
Se’ns ha dit que som
imatge i semblança seva
i és en tu en qui jo la veig .
Puc entendre un ser humà,
m’ultrapassa un ser diví.

Tu ens parlares d’un pare
que des del cel a tots vetlla
i aquest cel ja se m’escapa...
¿o és que podria ser cel
tot allò que ens envolta,
si seguint el teu exemple
ho omplíssim tot ben ple
sols d’amor i de justícia ?
El teu regne ja és el cel?

Tot són certeses
quan parlo de tu,
però tot són dubtes
si vaig més enllà.
Si segueixo el camí
que tu traçares per mi
a bon port ell em durà,
d’això cap dubte no tinc,
perquè crec en tu, Jesús.
M.G.



Comentaris

  • Un poema [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-08-2011 | Valoració: 10

    que fa reflexionar MOLT.
    Jo crec en Déu i en l'Evangeli però no en l'Esglèsia "carca" , avorrida , obsoleta i trista.
    Crec que és del tot normal que tinguem els nostres dubtes.
    Una abraçada, Josoc.

  • soc agnòstica[Ofensiu]

    soc agnòstica, o sia que ni crec en l'existència de Deu, ni nego que Deu existeixi. per a mi qualsevulla de les dues opcions son possibles.

    deixant de banda (jo, no pas tu) el personatge diví de la teva poesia, trobo que és un cant a la bondad, entenent que l'autèntica bondad englova totes aquestes virtuts i inquietuds que tu enumeres i també els dubtes (jo en diré existencials).

    Reconec la teva fermesa i l'admiro. Jo no la tic. És propi dels agnóstics un cert excepticisme.

    Me n'alegro de trobar-te, jo he estat un temps apartada per causes de força major.

    Una abraçada !

    montserrat.

  • T'ho mereixes![Ofensiu]
    Materile | 27-07-2011


    Benvolguda Josoc,

    És un cant preciós, ple d'humanitat, senzillesa i dubtes, dubtes que sempre ens persegueixen.

    Fa temps que et volia escriure; no sé res de tu. Busco en el teu "racó" i veig que no publiques. Ja saps, m'agrada llegir coses teves. Espero que no sigui per motius de salut.

    Fins aviat, una abraçada,

    Materile

  • Resposta i aclariment[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-05-2011

    He respost a la teva pregunta allà on la vas fer: Capítol III: De quan el cavaller... (Bogeria)
    Espero haver aclarit el teu dubte!

    T’envio una abraçada assenyada,
    Unaquimera

  • Entre dubtes i certeses[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-05-2011

    Després de llegir que havies publicat un nou escrit, he vingut fins aquí de seguida que he pogut, he llegit el teu Cant i he escoltat els teus dubtes i creences.
    Només puc que felicitar-te pel premi ( apa, quin premi, Montserrat! )
    i donar-te l’enhorabona més sincera per partida doble :
    pel teu esperit participatiu, evidentment,
    i per la teva actitud entre els dubtes i les certeses.

    T’envio una abraçada de celebració,
    Unaquimera

  • Enhorabona, Josoc![Ofensiu]
    nuriagau | 02-05-2011

    Ens has ofert un poema religiós amb què has guanyat el premi VIOLA en els Jocs Florals de la Gent Gran del Vallès Occidental. Enhorabona!
    Celebro el premi i celebro que compartim una mateixa Fe, fins i tot amb les mateixes acotacions que expresses al poema (”de qui n’admiro alguns / i en discrepo d’altres.”).

    Especialment m’ha agradat la cinquena estrofa

    Celebro que comparteixis amb nosaltres aquest poema, el premi i la teva visió personal sobre què és el cel (en homenatge a Maragall)

    Ens seguim llegint

    Núria

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114564 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.