El llit de la 270

Hola, bones i més bones encara! Sóc el llit ample i de matalàs d'aigua tant fet servir de l'habitació 270 d'una gran casa de cites que té una munió de passadissos amb cambres amagades sota terra talment la Maison de l'Opera de París però sense fantasma...per ara.

M'agrada presentar-me (i encara més en anglès que és 'introduce'...hehehe).
Vull ser famós i si no em comunico no ho seré pas i no és el cas. Ja fa massa que tinc el mal costum de guardar secrets i mutis mutis mutis. I ja n'estic fins a les molles!


Vull explicar com aquell Gianni tan conegut , el jefe segon de la cadena de perfumeries -que va fer un casori ben pensat amb la filla del propietari- ve cada mes amb la seva amigueta la Luitgia i el que habitualment fan. Són els que s'exciten més. Comencen prenent xarrup de flors (tota l'ampolla). Comencen dolçament amb mirades, somriures, un besar-se de mai acabar (que sovint acaba en el primer orgasme), parlen mentre tenen les boques juntes, es toquen cada vegada més, les seves llengües mai es cansen. Protagonitzen un sexe oral de puta mare...uffffff! No segueixo amb aquests.

Em ve de gust fer saber com la Tristana i l'Allegria em visiten cada quinzena i amb quina gràcia i elegància es ressegueixen els cossos, s'acaricien els pits molta estona i l'una enllustra els de l'altra amb sensualitat màxima... i com rodolen sobre meu, com rodolen i rodolen. Sempre vénen amb el CD amb música de Secret Garden i, creieu-me, aquestes dues dones de quaranta anys són poesia.

Tinc ganes de contar els menages à trois de la Sigrida, en Jopher i en Mario. Gemecs d'èxtasi -sí, també s'han xutat alguna cosa- per donar i per vendre. Em trontollen de mala manera, em maregen, quasi climaxejo amb ells. La Sigrida en sap, d'escalfar-los. Dreta i despullada els mira com si fos una nena innocent (de trenta-vuit anys) i es posa un ditet, i dos, i tres al sexe i se'ls mira viciosa i ells (tots dos de vint-i-tres anys), allò no ho aguanten i l'estiren cap a ells i un li posa per aquí l'altre per allà i ella riu i demana més i es col·loca de quatre grapes i aquí és quan cada cop ells es mig barallen. En Jopher, sobretot, que no aguanta tant. Uffffff....plego amb aquests que podria rebentar.

I ara? Uhm... sento grinyols del llit de la cambra de dalt, de la de baix, de les dels costats.
Espero que no vulguin copiar-me! Vull ser el primer llit habituat a destapar-me i deixar llegir el que tinc escrit entre llençols!

Que què en trec? Que tindreu el temptador costum -endevino- de tafanejar, que és el que us ofereixo.