El Joc

Un relat de: Emelkin

El Joc

Deixar enrere el cel amb mirades que no saben de futurs no tan llunyans,
conrear amb ideals camps d'esperances,
sentir com creixen utopies entre les venes i
deixar-les créixer,
observar l'homicidi temporal que pateixen.

Veure com el cel atrapa mirades massa expertes,
collir males herbes de camps oblidats,
sentir com creix la mort entre les venes i
deixar-la créixer,
observar el nostre propi homicidi temporal.

I ara entenc que la vida és un cru joc de contraris,
del principi a la inevitable fi…

Vaig néixer per conrear aquest camp i segar-lo amb la falç de l'amor.
Vaig créixer per salvar aquest camp i ser segat per la falç de la mort,
poc a poc, cop a cop…
Vaig morir…

Comentaris

  • nyi..[Ofensiu]
    _shamandalie_ | 30-04-2006 | Valoració: 10

    Ja t'ho vaig dir, m'encanta aquest poema, quan el vaig llegir vaig flipar... no ho sé, a vegades no sé demostrar-te com m'agraden els teus escrits, no sé si és vergonya o que senzillament no sé expressar-me, me'n enamoro i després no sé com dir-t'ho, com expressar-ho, xo en fii..

    "Deixar enrere el cel amb mirades que no saben de futurs no tant llunyans"
    m'encanta aquesta frase :P... deixar-ho tot "sabent" quin serà el futur llunyà però ignorant què passarà demà...

    Realment hi ha frases precioses, però deixant de banda la manera com has escrit el poema -sublim, superior, impressionant, fabulosa.. xD-, no ho sé, quasi que es poden palpar els teus sentiments dins el poema saps, com de confusió, o fins i tot de desesperació... Però no una desesperació allò súplica, sino... no ho sé, com una desesperació dolça saps, un aire de melangia...

    És un poema molt tendre gerard...

    Cuidaaa't! =P

  • un joc...[Ofensiu]
    Capdelin | 29-04-2006 | Valoració: 10

    ombrívol, de cartes amagades i trucs secrets... un joc de escac i mat al final de cada partida...
    Guanyar o perdre? Salvar-se és la victòria.
    una abraçada.