Cercador
el jo del teu mirall
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Vaig obrir els ulls, de bat a bat
i tot ho veia, i absorta contemplava
l'anar i venir del món, i el meu no me'l sabia.
Fins que un jorn, en el jo del teu mirall,
m'hi vaig veure reflectida:
jo era aquella que anava i que venia,
perduda,
per la teva mirada.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 02-10-2007 | Valoració: 10
fantàstica manera de saber-se, de trobar-se un mateix dins la multitud que sovint ens devora.
Versos delicats i punyents, bells! -
Ens reflectim en els altres...[Ofensiu]angie | 10-09-2007
i de vegades, no sabem veure'ns.
Altres cops, ens adonem de sobte d'aquest mirall on el nostre jo s'hi passejava ja fa temps, com un furtiu...
La profunditat dels versos la resumeixo en aquest etern desconeixement dels sentiments dels altres, envers nosaltres.
Una abraçada, Teresa!
angie -
...[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 30-08-2007 | Valoració: 10
Un dels nostres "jo" és el que hi ha en la mirada de l'altre.
Una tendra manera d'expressar-ho.
Un poema molt profund, molt més del que sembla, Teresa.
Una abraçada, i gràcies pels teus comentaris.
Antoni.
Valoració mitja: 10