Cercador
El home de foc i la dona d'aigua
Un relat de: Naiade- Compartir:
Violència.
Opressió.
L'home de foc, va esclatar d'ira massa temps continguda.
Encara que de tant en tant emetia senyals de fum, que podien haver donat l'alerta, ningú no en va fer cas. fins que es va encendre virulentament.
Diuen que l'aigua apaga al foc, però la dona d'aigua, no tenia prou força per apagar-lo. Estava massa encès, s'enfilava i expansionava.
L'aigua continguda i reprimida, resistint-se a sortir, finalment va esclatà i la seva vessada va anar apaivagant aquell foc resistent. Però les brases seguien calentes.
Sempre queda alguna teia encesa que no s'apaga mai, encara que no podem veure-la.
L'aigua es va vessar tota fins evaporar-se.
La dona d'aigua estava seca. Tenia set, però no sabia de on beure, de tant en tan, molt de tant en tant, creia veure un oasi verd amb palmera, on omplir els seus dipòsits, però quasi sempre era un miratge.
Un dia, li va semblar veure un lloc on agafar-se. Si va apropar i es va deixar seduir pel paisatge que l'envoltava, i havia oasi, palmera amb dàtils i bereber amb camell.
Allà es va sentir afortunada, se li varen treure les cabòries, podia fugir de la rutina diària. Una imaginació desmesurada i feia acte de presencia i el bereber jugava a la seducció, la feia sentir especial, desitjada.
Era un joc molt divertit, però el bereber, nomes volia la seva capacitat de emmagatzemar aigua, desitjava anar-se-la bevent de mica en mica, fins deixar-la eixuta.
El bereber no tenia por del foc ni de les brases.
La dona, poruga, nomes va deixar-li tastar un glop de la seva aigua, nomes volia treure-li la set i desprès desapareixeria per sempre. Al bereber, encara li va fer venir més set i obria la boca desesperadament, però la dona d'aigua no va cedir, encara que la fantasia i la imaginació, se li van anar apagant, i sense elles, sentia que s'anava morint. L'aigua s'anava condensant dins seu, i es convertia em gel, de fet ja li començava a fer mal aquella fredor, però no sabia com aturar el procés, ni com escapar d'aquell carreró sense sortida.
De sobte, va notar una escalforeta reconfortant. Unes petites brases, l'anaven acaronant dolçament. Ella s'hi va acostar i va deixar que s'anessin encenent. Unes guspires juganeres varen desfer-li tot el gel. Però de mica en mica la dona d'aigua va veure com el foc s'anava encenent. Ja començava a espantar-se i trobava a faltar el bereber, no per res en especial, sinó perquè la sola presencia del bereber, aconseguia que el foc no la cremes i la tractes em compte per no perdre-la. La dona d'aigua es va adonar que no podia pas buscar fugides enganyoses contínuament. Del que si es va adonar es de que havien d'aprendre a controlar junts l'embat de l'aigua i la fúria del foc, que l'element amb l'element podia ser fantàstic, però també calia posar-hi més atenció i aconseguir no cremar-se ni tampoc ofegar-se.
Tanmateix, així evitarien que qualsevol altre element alteres el curs de las seves vides.
Comentaris
-
Una metàfora perfecta...[Ofensiu]brideshead | 30-05-2007
D'una banda, superioritat, violència, agressivitat, incomprensió, baixa autoestima.... tot un ventall d'ingredients que, guardats a dins, no poden més que esclatar en algun moment, que mai no és el bon moment.
D'altra banda, opresió, por, insatisfacció, desigs no realitzats, fracàs.... és tot un altre ventall d'elements, però que té els efectes contraris: necessiten trobar un lloc on realitzar-se, algú que els pugui descobrir i transformar. I quan no s'aconsegueix, es fan trampes, ens autoenganyem per distorsionar la trista realitat.
Son els resultats nefastos d'una incomprensió, d'una incomunicació a la qual costa trobar-li significat i, sobretot, causa.
M'ha agradat com desenvolupes la metàfora i tots els detalls emprats per explicar-la. Potser el final és una mica precipitat; D'explicar àmpliament totes les situacions per les quals passen l'home (foc) i la dona (aigua), sembla com si de sobte, tot s'arregla ràpidament i tots dos són conscient de la necessitat de cuidar i escoltar l'altre per poder redreçar-ho tot i portar-ho a bon port. Crec que és un final massa fàcil per tot lo ben treballat que em sembla la resta del relat.
I per cert, crec que fa un temps em vas dir que aniries canviant les pintures de la teva biografia, perquè poguéssim anar veient les teves creacions, però no l'has arribada a canviar encara, oi?
Una abraçada, Naiade i.... cap els 70! -
Està...[Ofensiu]Bonhomia | 25-05-2007 | Valoració: 10
...molt ben aconseguit, aquest relat. El que em passa a mi és que les històries on es fa evident la necessitat d'una parella les trobo una mica absurdes. No t'ho prenguis malament, és una mania meva. La idea és genial i es desenvolupa molt bé. Llàstima que a mi, a vegades, em costi comprendre aquest tipus de coses.
-
Miratge![Ofensiu]Unaquimera | 08-04-2007
El teu text m'ha recordat una dita que vaig sentir moltes vegades, quan era petita: "Por el humo se sabe donde està el fuego... porque si hubo fuego, siempre queda brasa o ceniza o recuerdo".
D'alguna manera paral·lela, tu ho has expressat de forma semblant:
"Sempre queda alguna teia encesa que no s'apaga mai, encara que no podem veure-la".
Tot el teu relat s'omple de símils i metàfores, passant de l'home de foc al beduí, de la dona a l'aigua, fins ajuntar tots quatre protagonistes en una sola frase: "havien d'aprendre a controlar junts ( ell i ella ) l'embat de l'aigua i la fúria del foc".
Ah, el somni del domini sobre els elements, sobre les emocions, sobre els sentiments i les sensacions... un miratge!
T'envio una abraçada càlida com una flama que no fa cremor,
Unaquimera
-
foc + aigua = .................[Ofensiu]teresa serramià i samsó | 29-03-2007
quina imatge més immensa i provocadora, molt bé, Naiade!
l'home + la dona = ??????????
atractiu, encegador: tot un repte!, ho expliques molt bé. Ho ananlitzes poc a poc, amb compte.Ho enfiles paraula per paraula i trenes un collaret que pot LLUIR o..., ESCANYAR-NOS.
mOLT BO, fa pensar, i molt, et felicito. una abraçada de joia d'haver-te conegut,
agraïda per haver-te trobat al meu pas, escoltant-me, allargant-me la teva mà generosa: MOLT FELIÇ DE CONÈIXER-TE, i fins SEMPRE, Naide
l´Autor
246 Relats
1711 Comentaris
275669 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida
Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:
mlloretp@gmail.com