EL HOBBY DE LA MASSATGISTA

No la coneixia de res quan hi vaig anar per primera vegada. Me n’havien parlat molt bé, això si, i les seves referències eren excel•lents. Mai no m’havia sotmès a un massatge terapèutic perquè hi era refractari. No tenia cap motiu en contra, però em feia certa cosa que em maseguessin, em percudissin o em friccionessin i m’untessin el cos. Però em van recomanar de fer sessions de massatge per alleugerar-me d’unes càrregues musculars, una contractura o alguna cosa semblant. Massatge terapèutic, van dir-me. No dels que es fan en les conegudes perruqueries orientals, amb final feliç. Reconec que anava errat en la meva apreciació inicial, perquè la veritat és que cada vegada que hi vaig surto com a nou, recuperat i relaxat.

Sigui pel seu tarannà, o pel meu, la qüestió és que hem establert una bona relació. No se’n pot dir amistat, però la veritat és que hi ha confiança. Avui li ha quedat una estona lliure, suficient per sortir i anar a fer un cafè. Tenia curiositat per saber quines eren les seves afeccions i li he preguntat.

—Tinc un petit obrador prop d’aquí. M’agrada el treball manual amb l’argila, creant obres, figuratives o abstractes, petites o grans, que sorgeixen de la meva imaginació. És el meu hobby preferit, el que em transporta a un altre mon de sensibilitats i emocions, allunyats de la realitat quotidiana— Sense deturar-se, ha afegit... —L’argila, quan s’embeu l’aigua, adquireix la propietat d’esdevenir plàstica i és per això que, el contacte de les mans amb el material humitejat, em transmet una sensació molt especial mentre l’estic modelant. El premo, l’acaricio, l’amasso o el poleixo. I el fang, responent a cada toc dels meus dits, va prenent la forma que vull..— He aprofitat una breu aturada per intervenir... —Trobo que el teu hobby està molt lligat a la teva professió. És com una continuïtat de la feina que fas. —Si, és cert, però mentre que aquesta, la feina, és beneficiosa per als altres, la meva afecció és beneficiosa per a mi, exclusivament. És l’equilibri perfecte.

Sap que m’agrada l’art i és per això que em convida al seu obrador. He acceptat i quedem per dissabte a la tarda. Vol ensenyar-me tant l’obra en la que està treballant, —la figura d’un home nu, a tamany real— com el lloc on converteix l’idea en realitat matèrica. Ningú ha compartit mai, segons em diu, aquests moments de creació. És el seu mon íntim, sensitiu i emocional. El seu oasi de llibertat. Llavors, amb palesa sinceritat, em confessa que no té clar com modelar l’atribut masculí d’aquella figura. Te dubtes sobre com ho ha de resoldre. Això és el que ella em diu. Ha passat el temps del cafè. No vull ser malpensat, però la veritat és que no ho tinc clar... Per a què, realment, m’ha convidat a anar al seu obrador?