EL GRAN GUIONISTA

Com que no visc massa lluny del teatre hi he anat i he tornat a peu, malgrat el fred humit que fa i la boira espessa d’avui. Aquest exercici em serveix per escampar la boira, la dels meus pensaments, i també per reflexionar mentre camino xano-xano pels carrers solitaris i silenciosos, un silenci només trencat pel soroll esmorteït de les meves passes. Amb l’escalfor de casa i la generosa copa que m’he pres m’he recuperat del tot.

Aquesta situació de benestar m’ha predisposat a rememorar la magnífica vetllada d’aquesta nit. La interpretació ha estat impecable, l’argument molt interessant i la escenografia excel•lent. Desprès, el meu pensament ha derivat cap el món teatral i la seva relació amb el món real. El teatre és pura ficció, fantasia, interpretació i escenografia al servei d’un guió. La vida, realment, no és una ficció ni una fantasia, però si és una interpretació i una escenografia al servei d’un guió. Un guió que, desenganyeu-vos, ni l’hem escrit ni l’escrivim nosaltres. És obra del gran guionista i és ell qui ens assigna el paper que hem d’interpretar. Les decisions que prenem i que pensem que són les nostres decisions, no són res més que parcel•les de llibertat concedides pel gran guionista, que ens porten inexorablement, si bé per camins diferents, cap el final previst en el seu guió original, que ningú no pot canviar.

Desprès d’una segona copa, tan generosa com la primera, han començat a sorgir dubtes i preguntes... Com pot ser que el gran guionista doni tant protagonisme en el seu guió a la misèria, el sofriment, la fam, la malaltia, la violència, la guerra, la pobresa, el fanatisme religiós, l’odi, la intolerància, la destrucció, el poder abusiu, la injustícia i tants altres aspectes negatius? I com pot ser que doni tan poc protagonisme a la tolerància, el respecte, l’amor, la pau, la solidaritat, la justícia i tants altres aspectes positius? Existeix o no existeix el gran guionista? Som nosaltres els que escrivim el nostre propi guió? Si és així... Per què fem uns guions tan dolents? Per què no els canviem?

Hores d’ara em trobo confós i ja no estic segur de res. Potser una tercera copa, generosa com les altres, em permetrà entendre alguna cosa. I és que amb el cap clar és quan, dissortadament, no ho tinc clar.
.