El gos que passejava a l’home

Un relat de: magalo

Fa dies que no els veig. Un home i un gos als que sovint veia pel barri. En un principi em va semblar que l’home passejava al gos, però observant-los bé ja no tenia tan clar qui passejava a qui.
L’home, d’uns noranta anys, alt i prim, caminava lentament agafat a una corretja que anava a parar al seu esquelètic gos. L’animal es movia tan a poc a poc com el seu amo. Vaig pensar que entre els de la seva espècie, també devia ser dels més vells. Veient-los caminar junts, semblava com si estiguessin units per un cordó umbilical, a través del qual, els arribés un filet d’energia que compartissin. D’aquesta manera jo imaginava que els passava de l’un a l’altre en funció de qui en tingués més necessitat.
Amb el seu pas parsimoniós i encarcarat, donava la sensació de que tan el gos com l’home, amb un sol moviment brusc s’haurien pogut trencar.
Un dia que van passar pel meu costat, em vaig atrevir a preguntar-li a l’home:
-És molt gran el gos?
A lo que ell respongué:
-Si, com jo.
I com si tingués poques ocasions de petar la xerrada amb algú, va afegir:
- Si surto cada dia, és perquè el gos m’hi obliga. Quan es posa davant la porta de casa, ja sé que és hora de sortir. Sempre és ell qui decideix en quin moment fer el passeig i tria la ruta. També sap quan començo a estar cansat, dóna per finalitzat el volt i em porta cap a casa.

Després d’aquesta petita conversa vaig tenir clar que era el gos el que passejava a l’home.
No vull ser pessimista, però si ara fa dies que no me’ls trobo, potser és perquè un dels dos ha deixat a l’altre.

.

Comentaris

  • Tendre[Ofensiu]
    polamat_ | 20-11-2012 | Valoració: 9

    Molt cert.
    En molts casos el gos no és només el millor amic de l'home, és molt més que això, la seva ànima bessona. L'espurna que et dona vida.
    Sembla exagerat però quan un dels dos s'en va, a l'altre se li en va la vida...
    Ho he pogut veure amb els meus ulls i és per això que et felicito per aquesta descripció tant clara d'aquestes relacions tant... Especials!

  • Sí que passa, això[Ofensiu]
    Mena Guiga | 20-02-2012 | Valoració: 10

    Amo i gos en perfecta simbiosi.
    Fins i tot, si has vist la pel.lícula disneyana de cartoons "101 Dàlmatas", podràs corroborar-ho, ja que a l'inici se'ns mostren tot un seguit d'amos i mestresses passejant el ca i són idèntics en posat i fesomia!
    També em miro la gent gran i una pena i un amor em surt de dins.

  • Els dos amics que sempre veies...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 06-02-2012 | Valoració: 10



    Seria molt trist que si ja no els veus passar, un d'ells ja hagi pres el viatge final i hagi deixat a l'altra aquí abandonat.

    Es un relat molt maco, de caire totalment real.

    Feia molt temps que no llegia res teu. Ara ho he repassat una mica per sobre i m'he parat a comentar-te aquest en concret.

    Seguiré llegint el que vagis fent. M'agrada molt l'estil que tens.

    Gemma

  • Home i Gos[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-02-2012 | Valoració: 10

    Dos personatges interessants. Sovint jo també els veig. De bon matí, al migdia i al capvespre. I cert que en hi han molts i cert també que costa d'endevinar qui estira a qui.
    Molt bona història, sensible i quotidiana i vivencial.

  • Trist però real[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-01-2012 | Valoració: 10

    Un relat preciós, trist però real com la vida mateixa. Fa una certa llàstima pensar-hi però encetes un tema apassionant, el de la relació entre els gossos i els seus amos. Jo també crec que era el gos qui portaval'amo a passejar. Amb 90 anys, què més pot vols! De totes maneres hi ha gent molt més jove que també sembla que sigui el gos qui el porti a passejar i no pas al revés. Una abraçada i felcitats per fer-nos reflexionar.

    Aleix

  • Relats de[Ofensiu]
    free sound | 31-01-2012 | Valoració: 10

    la vida diària,
    del dia a dia.
    El pas de la vida. (Cal quedar-nos amb els bons moments).
    I nosaltres hi som de pas.
    Cal gaudir-la per si de cas.

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115942 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com