El gos erudit de la ocupa

el gos de la ocupa gaudeix d'una cosa que no solen tenir els góssos que viuen en cases confortables, és la llivertat i la possibilitat de fer exercici o sia de caminar. Els góssos son nómades per naturalesa. Estàn programats per seguir al seu grup o per liderar el seu grup.

I és cert el que dius:

(Malgrat el que sembli,
un gos de terrat
amb la panxa plena
és causa de pena
perquè és desgraciat.)

http://portal.bibliotecasvirtuales.com/foros/comunidad-virtual-de-escritores/comunidad-literaria-multilinguee/espai-catala

Aqui tot està per fer

Hola;

Jo veig una realitat, i tu un altra - com diu encertadament el Watson - .

En la meva els nostres politics/regaladors han facilitat aquest substrat de corrupció / nepotisme, en el que l'actual situació era - dissortadament - del tot previsible. I ells se'n sortiran sense probleam, però la major part de ciutadans/persones hauran/haurem de patir.

Gràcies pel teu comentari.

És certa la teva reflexió al voltant de l'educació i la llibertat, un tema transcendent i històricament mal entès.

Responent a la teva pregunta, vull dir-te que RC m'ha donat moltes coses, sobretot la coneixença de gent extraordinària i de molts amics.

Una abraçada

Quan he vist el teu nom en un comentari que m'has fet, tot d'una m'ha vingut al cap un poema ("Per veure-hi amb ulls nous"), que m'agradà moltíssim, i he tornat apressuradament a la teva pàgina. I m'he trobat aquesta petita meravella del gos erudit, més savi que moltes persones que se'l miren. Magnífica l'alternança prosa-vers, especialment la part rimada, plena de gràcia.
I ja que hi era, m'he llegit més coses teves i n'he fet una bona collita ("els nostres desitjos
més immediats, els traïm per anar més lluny
seguint alguna llei no escrita"; o aquesta sensació d'estar en un moment crucial, com bé dius en el poema "Darrer sospir").
És a dir, que t'he llegit fent-me un fart de passar gust.

Has posat el dit on fa cou, amb aquesta lliçó magistral -meitat prosa, meitat vers-, de les inversemblants 'normes ètiques' de la societat benpensant: aquella de les 'ties maries' de Brassens que teixien, com obra de caritat, un jersei color 'caca d'oca' per regalar als pobres de solemnitat.
Sempre és un honor llegir les teues originals narracions, filosòficament profundes, senzillament tendres.
Salut i rebolica, xicon!