El GEST

Gràcies per les vostres aportacions.

Hi ha cultures, sobretot les més meridionals, que anteposen el gest a la paraula. I no cal anar gaire lluny. Els catalans, hi ha de tot, però com més "pura" és la "raça" per dir-ho d'alguna manera, menys gesticulant és i més fa servir la paraula. D'ací, potser bé, el nostre mot: "enraonar", que significa quelcom més que parlar i ens remet a un estat de comunicació més elevat. Aquest fet es deu que per les nostres venes encara campa sang gòtica, o sigui gent que vingué del nord d'Europa. Però, la realitat present, ha canviat força, les darreres aportacions foranes, principalment del sud, al nostre A.D.N, ens ha fet més expressius, més apassionats, més , tot deixant enrere aquella comunicació on la paraula era art de trobar, filosofar i per damunt de tot seny!. Ja em guardaré prou de dir si és millor o pitjor... Tot té els seus pros i contres. Personalment crec que l'equilibri s'assoleix fent combinacions i una manera capritxosa i natural és a partir de la mixtura. Per alguna cosa serà que els brasilers i les brasileres cauen a tothom tan bé... Joan, aquest és el raonament que m'ha suggerit el teu esplèndid i assenyat relat. Salut, Nil.

La darrera frase vol duggerir que paraula i gest van plegades i enriqueixen la comunicació.
Gràcies pel comentari. Joan

Això que dius és innegable, es miri com es miri. No acabo d'entendre l'última frase.