El dilema

Un relat de: rautortor

I fou llavors que em vaig sentir culpable;
vaig recordar l’infern dels pecadors
i el cel dels penitents tots de genolls.
I, tot seguit, tornaren els fantasmes,

els mestres inclements ordint miracles,
promeses d’artifici, estirabots;
vivia intimidat, d’esquena al món,
lluny dels rampells que exculpen les rialles.

I fou llavors, mentre l’avés em deia
“necessites perdó” –o felix culpa–,
que vaig obrir la claustra del dilema:

o em quedava capcot dins de l’espluga,
o feia cas a la raó, allibera’t,
gaudeix del cos, dels sentits, sense excusa.


[Del poemari Sonets de l’edat sàvia]

Comentaris

  • L'espluga de l'ahir[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-06-2015 | Valoració: 10

    Un fantàstic poema, de records i bella forma, de sentiments i vivencies que encara perduren. Malgrat el pas dels anys hi ha experiències que resten fermes. Com podem fer-ho per evitar-les? Potser escrivint. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Ai la culpa![Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 22-06-2015 | Valoració: 9

    Escriure ajuda a aclarir els dilemes i expiar les culpes, espero que et servis aquest

    Un bon sonet

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138567 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen