El consolador, les boles xineses i jo.

La meva mare té un consolador. El més gros que li he vist de la restallera que té sobre el moble al costat del llit. N'hi ha de totes mides, colors, gustos i fins i tot alguns tenen formes capricioses per algun motiu que ja m'infla de baix. Un té implantat pèl natural de Covadonga. L'àvia un dia va remenar la cassola de musclos amb vedella amb un d'ells. Cal controlar-la, no li rutllen bé els circuits. I una altra vegada va voler fer la salsa mayonesa amb un altre, d'aquests consoladors, pensant que era el braç elèctric amb piles i l'aspecte d'allò gotejant era com la mateixa realitat. Hi vam sucar pa.

En fi, que el nou consolador de la mare li haig d'agafar quan jo estigui sola a casa. M'obriré de cames i només de pensar-ho ja m'inflo de baix. Els he provats tots i repetidament. Quins regalassos que li fan els seus amics!

Darrerement es posa les boles xineses. Va per casa i de tant en tant sents que fa un "oooh" d'un atac de gust que li ve. Jo n'he volgudes unes, també. No fotem, si durant el dia puc tenir l'oportunitat de tenir aquestes sex-sensacions no seré burra i m'ho perdré, no fotem!

Total, que visca l'èxtasi que ens portem entre el consolador, les boles xineses i jo.

Gràcies, mare, per tot el que aprenc de tu.