EL CONCERT DE LES GRANOTES

Com cada any, l´ultim diumenge del mes de maig, el Consell General de Granotes de la Vall de Banyoles es reunia per preparar la Gran Festa Granotaire de Balls i Música dels Païssos Catalans.

Cada 23 de Juny, granotes vingudes de totes les contrades, es reunien a l´estany de Banyoles per a cel.lebrar-hi la seva trobada anual de cants de granota. Hi havien actuacions de tots els estils de cant: solistes, per grups, rap, hip-hop, clàssica,gospel, jazz,rock......cada comarca hi portava els seus representants.

Aquest any, però, els organitzadors estaven molt preocupats. El dia de l´acte, la vigília de Sant Joan, el Mussol, que s´encarregava de pronosticar el temps, havia previst que les boires taparien la lluna. I, sense la llum de la lluna, les granotes no sabien cantar, els hi agradava veure´s reflexades a l´aigua amb els raigs que des del cel els enviava la lluna.

Van pensar vàries sol.lucions per a poder tenir llum el dia del festival. No podien tocar res que portés corrent, perque sempre anaven mullades, ni podien aprofitar la força del vent perque on cel.lebraven el festival quedava molt arrecerat.

Tots estaven molt nerviosos perque no trobaven cap sol.lució possible. Van acabar la reunió, i, van decidir tornar a trobar-se la setmana següent, i que cadascú dels membres de la junta busqués una sol.lució possible.

La Rufina, que era la tresorera de la junta, va explicar el problema a casa seva, mentre sopaven,al seu marit, el Ton, que era un gripau amb molt enginy. Llavors, la Toneta, que era una granoteta encara petita, va escoltar el problema que tenia la seva mare. I va tenir una brillant idea.

L´endemà, quan es va llevar, mentre la seva mare li preparava l´esmorzar. Li va dir:

- No et preocupis, mama. He tingut una brillant idea. Confia en mi.

El dia que es va reunir la junta, la Rufina els va dir a tots que ja tenia la sol.lució. Però, que s´haurien d´esperar a la nit del festival per a veure´n els resultats. Tots estimaven i confiaven amb la Rufina i li van fer cas.

El dia 23 totes les granotes havien anat arribant per cel.lebrar al vespre el festival. Tothom mirava cap al cel, preocupats per si la llum de la lluna els deixaria cantar o no.Tots preocupats, menys la Toneta, que mantenia en secret la seva brillant idea.


Quan el sol es va anar amagant, les granotes van començar a preparar els cants per fer-ho el millor possible durant el concert. La lluna, però,no podia sortir, els núvols la tapaven.

El Gran Gripau, màxim responsable del jurat, es posava les mans al cap, tot dient que allò era un fracàs. Tots van mirar cap a la Rufina, i, ella, somrient, va mirar la seva filleta la Toneta, que s´havia enfilat dalt d´una pedra.

Llavors la Toneta, va mirar cap als arbres que envoltaven l´estany, i va alçar els braços. De cop, de tots els racons de l´estany, van començar a aparèixer cuques de llum que il.luminaven tot l´escenari. Totes les granotes van començar a aplaudir i van cantar amb la millor veu possible.

La Toneta li va agrair a l´Associació de cuques de llum que els ajudessin en el seu festival.

I va ser el festival més brillant de tots els que havien fet mai.