El cirurgià

Un relat de: Mercè Bellfort
De boca a boca. Així va ser com li va arribar el nom d’aquell cirurgià que tenia les mans de platí. El doctor Giralt tenia fama de ser una eminència en cirurgia estètica. Treballava en una clínica privada situada a Les Tres Torres i comptava amb un equip mèdic de primera categoria. L’Agnès va fer cas dels consells de la seva íntima amiga, la Lola, que ara lluïa uns pits voluminosos i forts i unes cames netes de venes varicoses que la rejovenien deu anys, com a mínim. Uns retocs facials era el que necessitava l’Agnès per tal de no permetre que les arrugues descarades que penjaven a banda i banda de les galtes acabessin amb el seu estat d’ànim força deprimit en les darreries.

Endeutada fins al coll no va mirar prim i, estirant un cop més de les targes de crèdit del marit, va signar el contracte amb la clínica que la va allistar per realitzar la intervenció facial. Prèviament havia fet un parell de visites amb el doctor Giralt, el qual li va assegurar que quedaria fascinada amb el canvi del seu rostre. “Miri, Agnès, ha de pensar que totes les meves clientes estan més que satisfetes amb els nostres serveis d’alta cirurgia estètica, i vostè no en serà pas una excepció”

L’Agnès no es treia aquelles paraules determinants del doctor Giralt un cop li van treure l’embenat de la cara. No s’ho podia creure: aquella dona que estava davant el mirall no era ella, era una altra, terriblement lletja. El seu espòs va respirar de satisfacció en veure que havia funcionat l’estratègia estudiada d’antuvi amb el cirurgià. Fer-li una cara nova a la dona no era cosa fàcil. Ell, si hagués pogut, li hagués trencat la cara a l’Agnès anys enrere quan el va deixar mig arruïnat amb la desfeta d’un negoci immobiliari que havien regentat els dos.

Ara calia estar atents a la resposta irada de l’Agnès. De tota manera li resultaria difícil ja que, com a mesura preventiva, el doctor va arrodonir la intervenció fent un buidatge minuciós del múscul més llaminer que hom pot desitjar. Definitivament, el boca a boca la va perdre.

Comentaris

  • Un relat entretingut[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-02-2013

    com tots els teus. Ara, quina mala idea la d'aquest home ! No es podia conformar
    amb deixar-la plantada i buscar-se'n una més joveneta? I el metge? Devia d'haver rebut quelcom molt actual: Un bon sobre !
    Una forta abraçada, estimada Mercè.

  • Déu n'hi do![Ofensiu]
    Materile | 16-02-2013 | Valoració: 10

    Renoi!, que complicats i recargolats que són els sentiments. Quan em vaig apuntar a aquest concurs ja sabia que sortirien coses molt fortes, però no m'imaginava que fossin tan superfortes.

    Quines persones!, tant ella com ell i el metge. Uf, espero que no sigui real. Encara que tal com van les coses (mirem la política) m'ho espero tot.

    Un relat molt enginyós que ens enganxa i ens sorprèn. Molt ben tramat.

    Una abraçada,

    Materile

  • allan lee | 15-02-2013

    és un relat horripilant. Entra com un bon vinet de grau, danses entre paraules, i de cop, tota la ira acumulada d'anys es transforma en una traició brutal, en un bany sagnant. Sense sang. Només la-poqueta- de l'operació.
    Moltes gràcies, Mercè, pels teus comentaris. És que mira que ens ho passem de bé, escrivint i llegint-nos, eh? Molts petons

    a

  • De boca a boca[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-02-2013 | Valoració: 10

    Ui, que bèstia! Realment la ira és absolutament present en acabar la lectura d'aquest relat. Quina mala llet la d'aquest marit! Un escrit proper, amb el teu estil transparent i directe. Semblen els veïns del costat. A més, m'has sorprès amb el final. No m'esperava en absolut que anessis per aquí. Una gran sorpresa, un gran relat. Per tant, una gran abraçada també!

    Aleix