El cel de l'espluga

Un relat de: rautortor

La llum s’apregona fins on pot,
agosarada, indiscreta, obstinada.
A mig camí, la molsa s’aferra,
insaciable i llaminera de sol,
a l’aspresa inclement de la paret
tot vestint-la de tendra maragda.

Abismats, vides menudes que som,
ens movem gairebé a cegues.
De dia, però, els esquitxos de claror
ens fan sentir coratjosos, amb prou braó
per intentar sortir de la nostra tenebra.
De nit, enmig del nostre remorós silenci,
ens plau contemplar les poques llumenetes
que ens ofereix el cel de l’espluga.
Mentrestant, els aletejos dels muricecs
ens recorden somnis de llibertat.

Comentaris

  • comentari bis[Ofensiu]
    Atlantis | 22-07-2021

    Et copio el comentari que et vaig fer en el repte.

    Més que l’avenc el protagonisme és la llum que ens ajuda a créixer i a viure, que ens dona pau i descans. També l’avenc com a presó que ens fa anhelar la llibertat.

    Mentre el llegia m’he anat sentint petita com la molsa arrapada a les parets de la cova. Tot el poema fa un símil amb la vida. Molt bona comparació.

    Un poema molt ben construït i amb riquesa de llenguatge. M’has fet buscar dues paraules al diccionari (!!!) i això m’agrada. Felicitats.

  • SOMNIS DEL CEL [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-07-2021


    Una poesia plena de sensibilitat. He sentit els teus versos com vessen fins el cel. Realment meravellosa i molt agradable de llegir.
    Enhorabona, Rautortor.
    Saluts

  • El cel[Ofensiu]
    Prou bé | 19-07-2021

    He tocat el cel llegint el teu poema per l'escletxa d'esperança que porta la llum! Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

175 Relats

604 Comentaris

109382 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen