El Carrer de la Llum

- Hola!
- ¿Maria Dolores?
- Em sembla que s'equivoca
- Su vivienda de la Calle de la Luz que...
- Però que no m'escolta? Primera no em dic Maria Dolores, segona sóc un noi i tercera no tinc cap finca al Carrer aquest de la Llum que no sé ni on pertany
- ¿Eh? ¿Perdone? Maria Dolores no entiendo nada de lo que me esta diciendo. ¿Porque me ha interrumpido?
- (Serà pesat! Com si fos tan difícil d'entendre... Provarem amb castellà) A ver, no me llame Maria Dolores porque este no es mi nombre, ni tampoco tengo una vivienda en dicha calle.
- Entonces ¿me podría pasar con Maria Dolores?
- (No puc més! Em sap greu però penjo...)
- Oiga. ¿Maria Dolores?
- …
- (Ha colgado. Lo intentaré más tarde.)

*****

- Digui?
- ¿Maria Dolores?
- (No! Un altre cop no…) S'equivoca. Jo em dic Albert, i no Maria Dolores.
- ¿Albert? ¿Y Maria Dolores no está?
- (Sembla que aquesta noia entén el català...) Aquí no hi ha cap Maria Dolores que tingui una finca a la Calle de la Luz.
- ¡Chico no me tomes el pelo! Que antes ha llamado mi compañero Antonio y me ha dicho que Maria Dolores no estaba en ese momento y que probara más tarde.
- (Així que l'home d'abans era l'Antonio… Que no ha acabat d'entendre res…) A veure, vostè creu que jo no tinc res més a fer que gastar-li una broma? Siusplau, que són les 12 de la nit, aquestes hores no hi ha ànims de gastar aquest tipus de bromes.
- Perdón, no me había fijado en la hora. Mejor llamo mañana que ya es tarde. ¡Hasta luego!
- (No, no.. que no truqui demà!!!) Però… Ei? Segueix aquí?
- …
- (Ha penjat… Espero que no tornin a trucar demà)

*****

- (Que no sigui l'Antonio ni aquella noia....) Bon dia!
- Buenos días! ¿Maria Dolores?
- (No pot ser! Un altre cop no! Mira que despertar-me per això...) No hi ha ningú amb aquest nom aquí.
- ¿Como? Llame ayer, ¿me recuerda?
- (Però si és el senyor Antonio! Com vol que no el recordi...) Si, i ja li vaig dir que no tenia cap finca al carrer que em deia.
- Si que la ha llamado gente ¿no? Mira que no acordarse de mí. Soy Antonio y la llame ayer para una cuestión con su vivienda de la Calle de la Luz.
- (Però aquest tal Antonio no m'escolta o què? Només deu entendre el castellà...) Señor Antonio me acuerdo de usted perfectamente. Le repito que no soy Maria Dolores.
- Parece que nos empezamos a entender señora.
- (A mi em sembla que no. Perquè jo de senyora no en tinc res, i de dona encara menys...)
- Usted tiene una vivienda en dicha calle. Y por lo visto no sabe a que pueblo pertenece ¿verdad? Estoy hablando de Casavieja ¿Le ha quedado todo más claro?
- (Sincerament no. Però quin rollo m'està fent aquest home de bon matí, amb lo bé que estava jo dormint. I aquest poble on figura que és?) Le repito que no me llamo Maria Dolores, ni si quiera soy una mujer... ¡Que me llamo Albert!
- ¿Albert? ¿Quien es ese? Me parece que la he despertado. La veo un poco aturdida. Mejor llamo dentro de unas horas y usted vuelva a la cama. ¡Hasta luego!
- (Com que qui és l'Albert, doncs jo! Hasta Luego? Quina mania amb aquesta expressió. No em diguis que ha penjat...) Senyor Antonio?
- ...
- (A quarts de 7 del matí a qui se li acut trucar... Al senyor Antoniu! A qui havia de ser.. Ui, millor que no li digui Antoniu que encara se m'escaparà davant seu. Deixem-ho en Antonio...)

*****

- (Creuem els dits...) Digui?
- ¿Albert?
- (Uoo! No és el senyor Antoniu, ai, Antonio...) Si, jo mateix!
- ¿Se acuerda de mi?
- (No, per favor no... Això em sona a Maria Dolores...) No, amb qui parlo?
- Soy Virginia. Llame la madrugada de ayer
- (Per què m'ha de passar a mi això?) En què la puc servir? (Que no em demani per la finca ni per la Maria Dolores...)
- ¿Me podría poner con Maria Dolores?
- (Abans ho hagués dit! Ja hi tornem a ser... Però que els hi he fet jo?) No hi ha cap Maria Dolores.
-¿Y cuándo la podré encontrar?
- (Almenys la tal Virgínia no em confon amb ella... ) És que no hi és ara, ni demà, ni l'altre, ni el passat.
- ¿Cómo? ¿No va a volver? ¡Venga no me tome por una palurda! Se que usted la esta encubriendo.
- (Ui, ui, jo encobrint? Però que ha fet aquesta dona?) Encobrint? No sé pas de què m'està parlant.
- Pero haber, ¿usted quien es?
- (Com que qui sóc? Aquestes altures m'ho pregunta?) Albert.
- Ya. Me refería a que relación tiene con Maria Dolores.
- (Si li sembla som parella! I mira que no la conec de res... ) Relació? Cap ni una. Si ja li vaig dir que no tenia el plaer de conèixer a la Maria Dolores.
- Chiquillo no me mientas más que será peor para ti.
- (A sobre m'amenaça? Aquesta noia qui s'ha pensat que és? Jo penjo, no puc més!)He de penjar.
- ¡Albert! ¡No me cuelgue!
- ...
- (Será... ¡Ese niñato va a saber quien soy yo!)

*****

- (Qui serà? El senyor Antonio o la Virgínia? Fem apostes?) Hola!
- Bona tarda!
- (Parla català? Oh, he perdut l'aposta...) Amb qui parlo?
- Em podria posar amb la Maria Dolores?
- (És un somni, segur, no em pot estar passant això...) S'equivoca.
- A veure, truco de part de la Virgínia. Ja m'ha dit que em trobaria amb això, però em pensava que avui estaria disposat a col·laborar.
- (Cada cop em fa més mala espina. Encara serà de la màfia aquesta tal Maria Dolores, i mira que amb aquest nom sembla una bona dona...) Li dic de veritat, no sé qui és aquesta senyora, ni tant sols l'he arribat a veure mai. Com vol que sàpiga res sobre una finca del Carrer de la Llum?
- Albert, li demano per favor. On és la Maria Dolores?
- (Somni deia? Que va! Això és com un malson!) Escolti que no l'estic mentint i encara menys enganyant. Per què ho hauria de fer? (Em sembla que no ho hauria d'haver preguntat...)
- Sé del cert que aquest és el seu número, per tant no em crec res del què m'està dient. Pari de jugar d'una vegada i xerri.
- (Xerri ara o calli per sempre? Sort que no ho ha dit, perquè sona molt macabra en aquests moments... I si penjo?) Vostè mateix és lliure de creure'm o no, però li estic dient la veritat.
- M'he cansat de sentir-lo. Sap què? Que penjo, que truqui algú altre! Parlar amb vostè és pitjor que fer-ho amb una paret!
- (Ala! Però que li he fet jo per què m'insultés?) Eis?
- ...
- (Jo que volia penjar... m'ha estalviat de fer-ho.)

*****

- (Continuació del malson?) Digui?
- Hello! Puc parlar amb Maria Dolores?
- (I aquesta d'on surt? Quin idioma parla? Anglès o català?) No n'hi ha cap.
- What? No lo entiendo de nada.
- (I ara castellà? Amb què li responc?) Se equivoca.
- Senyoreta si no parla més clar no l'entenc de res.
- (Com que senyoreta? Però no havíem quedat que no entenia el català?) Maria Dolores no here.
- Veo que no está. Necesito hablar con ella. ¿Cuándo volverá?
- (Amb aquesta noia tampoc ens entenem…) No en tinc ni idea.
- Quin cap el meu! M'he descuidat de dir qui era, I'm Amèlia. Supongo que ahora que sabe quien soy no tendrá problema en quererme ayudar.
- (Així que la noia multilingüe es diu Amèlia...) I'm help you, but I not know Maria Dolores.
- No ho entén? Necessito trobar-la! L'he d'avisar.
- (Avisar? Així ella no l'acusa de res? Com que no em fa cas, vaig a tafanejar…) ¿Llama de parte de Virginia y Antonio? (Crec que se m'ha encomanat això de parlar tres llengües…)
- Who? No els conec de res jo en ells. Però diria que he fet tard…
- (Tard? Però que coi passa aquí? I per què tothom busca aquesta dona?) Tard? No entiendo nada.
- No cal pas que entengui res vostè. Per cert, si no és la Maria Dolores… ¿Quién es usted?
- (Per fi algú que comença a veure que jo no hi pinto res aquí al mig) I'm Albert. (definitivament se m'ha enganxat el què coi pateix aquesta noia amb les llengües…)
- Albert? No Maria Dolores?
- Exacte! No sóc aquesta senyora ni sé qui és.
- Aja! I'm sorry!
- (Eh? Que ha pillat aquesta noia?) Amèlia?
- …
- (Apa ciau! No feia pas falta que digués Adéu ni res…)

*****

- Hello! (Ui, encara em dura el multilingüisme de l'Amèlia...)
- (Hello?) Bona nit! Sóc en Marc.
- (Quin Marc? No conec cap Marc...) Qui? Em sembla que s'equivoca...
- El noi que ha trucat aquesta tarda. No em digui que s'ha oblidat de mi.
- (Tant de bo! Ja tinc el nom que em faltava...) Com que no m'havia dit el seu nom... En què el puc ajudar? Abans ja he estat parlant amb l'Amèlia i diria que ja ha lligat els caps solts.
- Amb qui ha xerrat? Quina Amèlia? Deixi'm pensar...
- (És veritat! Que en Marc és del bàndol del Senyor Antonio i la Virgínia. I l'Amèlia intenta ajudar la Maria Dolores... I tot això per una finca?) Una noia multilingüe que m'ha trucat abans.
- Ah! Amb aquella sonada! No sé què li deu haver dit, però pel seu bé i el de la Maria Dolores val més que no li hagi dit res que ens pugi perjudicar.
- (Tot plegat cada cop sembla més una guerra entre màfies... Espero que el del mig no acabi rebent.) Com és que ha tornat a trucar? I la Virgínia o el Senyor Antonio?
- He oído mi nombre. ¿Ocurre algo?
- (D'on surt aquest ara?)
- Tranquilo Antonio, Albert solo quería saber si estábamos aquí.
- (La que faltava! Home, però si ja hi som tots! Quant és la festa?)
- Els buscava? Aquí els té. Vinga xerri que l'escoltem!
- (Que xerri? Ja podria haver dit canta, i així s'entén que si no sé què dir puc cantar una cançó...) Jo? Però que voleu que us digui?
- ¿Que dice este ahora?
- Nada Antonio. Tú dinos donde está Maria Dolores, que tenemos que hablar con ella sobre su vivienda en la Calle de la Luz.
- Vinga, a que esperes? Que no tenim tota la nit eh?
- (I abans ell deia que estava sonada l'Amèlia? Ells si que estan sonats!) Tranquil·litat!
- ¿Me está insultando? Maria Dolores por ese camino no va bien ¿eh?
- (Ai, aquest Antoniu... Perdo Antonio. Continua confonent-me amb ella, ja em dirà que en tinc jo de dona!)
- Jajajajaja
- ¿Y vosotros de que reís?
- (Això mateix anava a preguntar jo! On hi veuen la gràcia? Ves que jo tractes en Marc de dona i la Virgínia d'home...)
- ¿Maria Dolores?
- Això.. Maria Dolores, em pot dir on és l'Albert? Jajajaja Perdo, me confós, volia dir si tu Albert sabies on
era la Maria Dolores.
- (Jo no hi veig la gràcia... M'està pujant la mosca al nas!)
- Marc, no te metas con el pobre chico! Jajajajaja
- ¿Donde está la gracia?
- (Aquest home per mi que viu dalt d'una figuera...) Déjalo estar Senyor Antonio.
- ¿Que pasa conmigo? Usted señora ¿para que me nombra?
- Jajajajajaja
- (Ja no puc més, ells volen Maria Dolores, doncs la tindran...) Potser menys riure i més anar per feina no? Que no tinc tota la nit, a més que d'aquí poc m'ha de trucar la Maria Dolores...
- Aja! Així ets el seu còmplice! On és ella?
- (Potser se m'he n'ha anat una mica l'olla... Ara sóc còmplice?) No sé on és ara, però m'ha dit que trucaria des de la Calle de la Luz.
- Veo que el chiquillo empieza a confesar. ¡No hay nadie que pueda resistirse a Virginia!
- (Serà creguda la noia!)
- ¿Se encuentra usted en su vivienda?
- (Semblava un pallús aquest home! Però veig que el què vol ho entén. Això de que no em confongui per ella ho dono per inútil...) ¿Quieren saber algo más?
- ¡Está bien! Chico yo cuelgo y me voy hacía la Calle de la Luz... ¡Hasta Luego! ¡Y suerte Albert!
- (Vagi bé! Sort? Per què la vull?) I vosaltres no marxeu? (Quines confiances no?)
- Señora, ¿que le pasa ahora?
- (A mi? Res, res...) ¿No se va usted?
- Jajajajaja Et puc dir Maria Dolores?
- (I ell segueix amb la gracieta...)
- Marc, ¿De que te ríes? ¿O estas llorando? Exacto señora, yo me quedo con usted.
- Jajajajaja
- (No veus que plora? Jo li preguntava si marxava, però que hi farem, aquest és l'Antoniu!) Puc anar a dormir? Són quarts de dues...
- Si que és tard. El deixo amb el Senyor Antonio... Bona nit! I recorda, si no trobem la Maria Dolores tornarem a trucar!
- (No, amb aquest home no em pots deixar! Pel que més vulguin que la trobin, perquè jo estic fart de rebre per culpa seva i de la seva finca...) Eis?
- ¿Dime?
- (A veure si el puc fer anar a dormir...) ¿No tiene sueño?
- ¿Me toma el pelo? ¿Virginia? ¿Marc? ¿Pero donde se han metido?
- (Si li prenc el pèl? A saber que ha entès... Ara els busca? Però si deuen estar contant ovelletes si és que no dormen ja...) Se han ido.
- Maria Dolores, ¿Que ha hecho a mis compañeros?
- (Jo? Els he matat si li sembla...) Se lo he dicho, están durmiendo.
- ¡Como se atreve! ¿Cuánto pide de rescate?
- (Però que diu aquest ara d'un rescat?) ¿Rescate? ¿A cambio de la vivienda?
- Me lo temía. Los tiene en su vivienda de la Calle de la Luz, ¿verdad?
- (Que tinc a qui? Però que s'empatolla aquest home? Ara es pensa que li he segrestat els companys?) Señor Antonio. Que no quiero ningún rescate. ¡Me los he comido! (Això últim potser sobrava, però és que no m'he ne pogut estar)
- ¡Maria Dolores!
- (Què crida ara? Si no hi ha més remei...) ¿Dime?
- Me puede decir ¿a quien se ha comido?
- (Mira! Però si el què vol ho entén! O no? Més aviat el què entén és el que no hauria d'entendre...) ¡Era una broma! Es que es muy tarde y tengo sueño.
- Haberlo dicho antes que tenía hambre.
- (Gana? Però si després de menjar-me en aquell parell he quedat ben tip! El què tinc jo és son...) ¿Me deja ir a comer? ¡Es que soy una mujer con un gran apetito! (Em sembla que a mi tanta Maria Dolores també m'ha afectat... Encara m'acabaré creient que sóc ella...)
- ¡Si que es tarde! Y todavía sin haber podido hablar con usted del tema ese de su vivienda en la Calle de la Luz. Quizás mejor llamo mañana.
- (Demà? I per què no d'aquí 400 anys? Per aquella data em va perfecte!)¡Muy bien! Pero mejor llámame a este número: 976867512. ¡Buenas noches!
- De acuerdo, lo anoto. ¡Hasta luego!
- (Aquesta gent sempre diuen Hasta Luego? Diria que me l'he tret de sobre... però, a saber a quin altre pobre innocent molestaran ara... i m'ha entès? Per mi millor, llàstima que m'han deixat amb la intriga de què passava amb aquesta tal Maria Dolores i la seva finca a la Calle de la Luz...)

*****

Però és pot saber que passa amb aquesta dona? És la setena vegada que em truquen demanant per ella i per aquesta finca de la Calle de la Luz, que no sé ni a on és. Entre el Senyor Antonio, la Virgínia, en Marc i l'Amèlia, n'he quedat ben fart, em sembla que això de comprar-me un pis ho deixo per d'aquí uns mesos... Només faltaria que me'ls tornés a trobar!